El llop és una espècie protegida a Espanya, i ASCEL és l’entitat de referència nacional que, amb base a la legislació vigent, el defensa activament, perquè creiem que la conservació estricta d’aquesta espècie és la millor garantia de preservació total dels nostres ecosistemes.

Data de fundació

5 de juny de 2000

Membres

200 associats

Localització

Per tot Espanya

Iniciatives vigents

  • Fiscalització de les actuacions sobre llops que realitzen les diverses administracions públiques espanyoles. Per això, sol·licitem informació recorrent al dret ambiental europeu.
  • Proposta de catalogació del llop com a espècie “Vulnerable” a tota Espanya.
  • Divulgació de la necessitat de protecció estricta del llop, ja que la llei ho exigeix. No pot existir un condicionament de la seva conservació davant a activitats econòmiques (com la ramaderia o el turisme). Les activitats han d’ajustar-se a la presència de llops, i no al revés.
  • Assessoria qualificada a professionals de la informació.

Per què va néixer l’entitat?

L’associació va néixer perquè no hi havia cap grup nacional especialitzat en el llop, a través de la conservació i la demanda a les administracions d’una altra política. La mala gestió del llop com a una espècie protegida no podia consentir-se, entre altres coses, per la seva importància ecològica i per la il·legalitat comesa amb els controls poblacionals i la gestió de caça.

Els objectius pels quals es va crear ASCEL van ser:

  • Promoure la conservació a llarg termini de la població de llops de la península Ibèrica.
  • Divulgar el coneixement sobre el llop i, conseqüentment, facilitar la coexistència entre humans i llops.

Fites assolides

Hem creat un manual d’estil que ajuda els professionals de la comunicació a tractar les notícies sobre el llop, i també hem publicat un llibre referencial a Espanya que proposa un seguiment estandarditzat de la població ibèrica de llops. Però pel que més se’ns coneix és per les accions judicials que han salvat a centenars d’exemplars. Els socis d’ASCEL tenen el privilegi, a l’abast de molt poques ONG internacionals, de ser coprotagonistes de la fita que suposa haver aturat la caça de centenars de llops.

Concretament podem citar entre les més destacades intervencions judicials:

  • Aturar la caça de 149 exemplars a Castella i Lleó durant 2017-2018.
  • Anul·lar el Pla de Gestió del llop a Castella i Lleó que es basava en la caça.
  • Impedir el sacrifici arbitrari de llops per gestors jutjats per la societat.

Cadells de llop ibèric

Font: Arturo de Frias Marques

Llop ibèric

Font: Arturo de Frias Marques

Preocupacions actuals

  • Les relacionades amb els Tribunals de Justícia, ja que hi ha necessitat de suspendre les accions que només contemplen la caça i el control de llops com a eina de gestió, en lloc d’establir polítiques de prevenció.
  • L’estat de conservació d’aquesta població és inadequat i desfavorable, només les que es protegeixen eficaçment, com quasi totes les europees, creixen. En canvi, la població ibèrica de llops està estancada al nord-occident ibèric, degut a la persecució humana.
  • El model de gestió al parc nacional dels Picos de Europa, que és l’únic espai natural protegit amb la màxima qualificació ambiental del nostre país i amb una gran representació de llops. És inadmissible que els mateixos gestors promoguin el control poblacional o la mort de llops (i altres espècies). Precisament aquest tipus d’espais haurien de ser un model de gestió.

Propers objectius

  • Incloure el llop al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades dins la categoria de “Vulnerable” i en els respectius catàlegs regionals.
  • Anul·lar el Pla de Gestió a Cantàbria i suspendre els drets de caça.
  • Suspendre les resolucions administratives del Principat d’Astúries que autoritza el control de llops en aquesta regió.
  • Perseguir penalment els responsables del control poblacional de llops a Espanya, perquè les espècies protegides no es poden caçar de cap manera.
  • Orientar el finançament públic del sector primari (com per exemple, la PAC) a les mesures preventives per a ramaders que acreditin adoptar-les per minimitzar els riscs de pèrdua de bestiar per depredació.

Una reflexió preocupant

La mortalitat no natural provocada per l’ésser humà és la primera causa de mort en llops, fins i tot dins ambients protegits. Per tant, la relació humana amb altres éssers vius no ha canviat tant, el que demostra la necessitat de transformació de societats suposadament avançades.

Una reflexió per a l’esperança

Els ecosistemes ibèrics necessiten la presència de llops pel seu paper clau i interacció amb la resta de components d’aquests.

La nostra societat percep la importància dels depredadors apicals (llops, tigres, lleons o orques) com a millor eina de conservació i restauració de la biodiversitat. Un model basat en el control poblacional i la caça incrementa els desequilibris ambientals.

Segons l’article 51 de la Constitució de l’Índia “és el deure de tot ciutadà protegir i millorar l’entorn natural, incloent-hi boscos, llacunes, rius i la vida silvestre, i tenir compassió i/o empatia per totes les formes de vida existents”. Aquest principi regeix el comportament d’alguns individus d’una societat que ja ens necessita per a un medi ambient saludable. Com diu l’antropòloga i poetessa estatunidenca, Margaret Mead: “mai dubtis que un grup de ciutadans conscients i compromesos, pot canviar el món. De fet, és l’únic que ho ha aconseguit”.

Una reflexió

Matar llops no redueix el furtivisme o la incidència sobre la ramaderia ni millora la percepció social. De fet, les evidències científiques indiquen que la gestió letal de llops pertorba l’organització i estructura d’una espècie social. Com ja s’ha dit, una espècie protegida no pot ser explotada per a la caça.

Necessitem els llops que Espanya pugui albergar, ja que no necessiten la nostra ajuda per exercir el seu paper, beneficiós i imprescindible per a la salut ambiental que reconeix l’article 45 de la nostra Constitució.

Llops ibèrics

Font: Gerard Van Drunen

Com puc col·laborar?

Evidentment amb l’afiliació: considerem que la col·laboració amb ASCEL és la forma més eficaç i racional a Espanya per a la conservació efectiva de llops, ja que usem el millor coneixement disponible, i no dubtem en acudir als tribunals. Això ens diferencia d’altres organitzacions com “QUANGO” (parcialment controlada i finançada pel govern) o de les que realitzen pràctiques de neteja verda (“greenwashing”), que exigeixen contraprestacions.

Fonts de finançament

Principalment, són les quotes anuals dels socis i la donació particular. Gràcies a “LUSH Fresh Handmade Cosmetics”, tenim el finançament puntual per a la difusió de la nostra campanya de protecció estricta i no condicionada.

Un exemple a seguir

L’investigador i doctor en biologia de la conservació nord-americà Gordon Haber, mort a Alaska en un accident aeri mentre realitzava el seguiment de llops al Parc Nacional de Denali. Va ser un revolucionari que va defendre amb coratge i passió la conservació estricta de llops a Amèrica del Nord. Va demostrar, durant la seva trajectòria, que els llops són éssers socials amb una complexitat estructural i sensorial amb organitzacions familiars i que les activitats humanes (com la caça, les trampes o el turisme) suposen una amenaça per a la conservació (desestructuració grupal o adaptació a humans pel turisme).

La seva trajectòria conservacionista s’assembla a les accions de la nostra entitat, ja que utilitzem el millor coneixement científic de la biologia de la conservació per rebatre els “grups sectorials” que dirigeixen les actuacions administratives. Aquestes solen estar assessorades per biòlegs i empreses ambientals, que desafortunadament consideren la caça de depredadors apicals o alfa, clau per al nostre patrimoni natural, com a l’eina preferent de gestió.

Un somni

El llop és l’única espècie de depredador apical terrestre no catalogada, a diferència dels óssos bruns, linxs ibèrics i grans rapinyaires. La recuperació de la presència de llops hauria de ser un objectiu de gestió ambiental a Espanya per l’important paper ecològic d’aquestes espècies.

Volem que el llop sigui inclòs al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades a Espanya perquè hi hagi polítiques actives de conservació de l’espècie i eines jurídiques per lluitar contra el furtivisme. També s’evitaria el seu control poblacional, cosa que permetria la seva recuperació demogràfica i genètica, així com la seva connectivitat amb altres poblacions, com la francoitaliana.

Llop ibèric caminant

Font: Arturo de Frias Marques

Un bon hàbit

Existeixen un grapat de creences i mals hàbits que convé refutar:

  • Una espècie protegida, com el llop, no pot patir explotació de caça.
  • Les notícies sobre llops estan distorsionades: la predació natural no és nova, el que hauria de recalcar-se és la desprotecció del bestiar.
  • La incidència del llop és insignificant sobre l’activitat agroramadera.
  • Molts productors agraris depenen de subvencions públiques per preservar el medi rural, no té sentit rebre subvencions PAC i incendiar la muntanya o matar llops.
  • Els animals salvatges no són un bé exclusiu dels habitants rurals, la seva gestió i interès hauria de ser públic.
  • Hem d’actuar com a consumidors responsables i exigir la traçabilitat dels productes del sector primari. Les organitzacions agroramaderes justifiquen el control letal de depredadors apicals dient que la seva producció garanteix la biodiversitat i que és incompatible amb la fauna salvatge. No és cert, i si ho fos, com a consumidors tenim dret a saber-ho i actuar en conseqüència, ja que implica la matança de llops.
  • La societat ja està sustentant el dèbit del llop, ja que els ramaders reben ajudes públiques (la PAC suposa el 40% del pressupost de la UE) per compensar activitats que serien deficitàries i que suposen una ruïna econòmica des del punt de vista del comerç internacional (i ètic).