Com es reconeixen?

El botxí meridional destaca pel seu cos gros, la llarga cua i el bec poderós i corbat. A més, té un cap enorme, amb una ampla franja negra a la zona dels ulls que crida l’atenció.

El seu llom i el cap són de color gris. Les ales són negres amb zones blanques. La cua també és negra, tot i que les plomes externes són blanques. El pit i les parts inferiors són d’un color gris rosat.

Ambdós sexes són pràcticament iguals, i un cop perden el plomatge inicial, els joves són similars als adults.

Longitud mitjana: 24-25 cm
Envergadura mitjana: 28-34 cm

Model with the blue southern grey shike necwarmer | Giraffa

Donatiu

El 10% del preu de venda d’aquest mocador tubular es destina a l’ONG ambiental ICO.

COMPRA!

ICO

Per a més informació sobre la tasca que porta a terme ICO, pots donar un cop d’ull a la seva pàgina.

VISITA!

Hi ha espècies similars?

El botxí meridional (Lanius meridionalis) i el botxí septentrional (Lanius excubitor) han estat reconeguts recentment com a espècies diferents.

Les parts inferiors del septentrional són blanques en comptes de gris rosat. El llom i el cap són de color gris clar i té dues franges blanques a les ales. Tanmateix, no només difereixen en els detalls del plomatge, sinó també en la potència de la veu, el comportament i les preferències de l’hàbitat.

El Lanius meridionalis també s’assembla a la trenca o capsot menut (Lanius minor), però és més gros. Igualment, el Lanius minor té una franja negra distintiva al front.

On es troben?

El botxí meridional habita a la península Ibèrica i el sud-est de França. La subespècie koenigi és exclusiva de les Illes Canàries.

El Lanius meridionalis és bàsicament un ocell sedentari. Tanmateix, algunes poblacions poden realitzar curts desplaçaments. Es creu que un nombre reduït emigra regularment al nord d’Àfrica a través de l’estret de Gibraltar. Alguna vegada també s’ha vist al centre de França o cap al nord-est d’Europa.

Quin és el seu hàbitat?

El botxí meridional prefereix extensions obertes, per sota d’una altitud de 1.500 m, sigui semidesert o terra de cultiu, terres no cultivades, pantans o tundra parcialment boscosa, amb arbres dispersos, arbustos o matolls.

El Lanius meridionalis sovint viu en parelles aïllades, compartint un territori amb nombrosos punts de vigilància des dels quals cerca les preses.

Botxí meridional empalant una presa

Font: Wowtastic-Nature

Com s’aparellen?

L’època de reproducció comença al març o l’abril. Tot i que normalment fa una posta per any, de vegades en fa dues.

El niu del botxí meridional s’acostuma a situar entre 3 i 5 m per sobre del terra, però també el pot fer en arbustos, a un metre escàs del terra. Pot fer-lo al mateix arbre any rere any, i és relativament gran. El mascle i la femella fan el niu, tot i que és el mascle qui porta la major part dels materials per construir-lo. La base està feta de petites branques seques a les quals afegeixen molsa i una bona estructura d’herba. Finalment, el niu es delimita amb petites arrels, llana, pèls i plomes.

La femella normalment pon entre 5 o 7 ous. La incubació dura fins a 18 dies i la porta a terme principalment la femella, tot i que el mascle també forma part del procés. Les cries adquireixen el plomatge als 15-16 dies, després que els pares els hagin alimentat incansablement. Abandonen el niu al cap d’unes 3 setmanes, tot i que seguiran depenent dels pares durant unes 4 setmanes més.

Botxí meridional

Font: Elanio Azul

Cap de botxí meridional

Font: Grup d’Anellament l’Horta

Quina n’és la població mundial?

Hi ha poca informació recent sobre les tendències poblacionals. S’estima que la població mundial oscil·la entre les 212.000 i les 353.000 parelles reproductores.

Fa pocs anys, es va considerar que a l’estat Espanyol la població era de 200.000-250.000 parelles reproductores a la península Ibèrica i 1.000-1.500 a les Illes Canàries.

A Portugal, la població es considera estable, entre 10.000 i 100.000 parelles, tot i que no es disposa de dades acurades.

La població francesa no supera les 1.500 parelles reproductores, i es troba en disminució.

De què s’alimenten?

El botxí meridional s’alimenta d’insectes, rosegadors, rèptils i ocells petits. La major part del temps la passa inspeccionant l’àrea del seu voltant des del capdamunt d’un pal o perxa, del qual va canviant.

Un cop ha localitzat una presa, el Lanius meridionalis es deixa caure, se li apropa i la persegueix fins que la mata trencant-li el crani o la medul·la espinal amb el bec.

Quan té la presa capturada, el botxí meridional l’acostuma a empalar en estaques, espines o filferros de pues, perquè no té l’habilitat de retenir-lo durant molt de temps en les seves urpes. Un cop empalat, l’animal mort esdevé més fàcil de desmembrar i consumir durant diversos dies. Per tant, aquest sistema li serveix com a “rebost”.

Botxí meridional

Font: Un mundo maravilloso

Botxí meridional volant

Font: Focusing on Wildlife

Tenen depredadors?

Els depredadors del botxí meridional són mamífers i altres ocells, com rapinyaires i mussols. Els nius també poden ser atacats per còrvids com les garses.

Quina és la seva esperança de vida?

Esperança de vida en llibertat: 3-5 anys, de vegades més.

Estan en perill d’extinció?

Les principals amenaces del botxí meridional són sobretot alteracions de l’hàbitat:

  • L’explotació excessiva del sòl i l’agricultura intensiva no només elimina arbres i arbustos, sinó que també redueix la població d’insectes (una font d’alimentació primària d’aquest ocell) a causa de l’ús de biocides.
  • L’augment de la urbanització, que redueix la disponibilitat d’hàbitat.
  • L’abandonament d’activitats agrícoles i ramaderes porta a la invasió de matolls espessos, inaccessibles per a aquesta espècie.
  • La política europea de forestació pot ser perjudicial per al Lanius meridionalis si es porta a terme de manera intensiva i amb espècies inadequades com les coníferes.
Avaluat per la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la IUCN com a Preocupació Menor (2016).

Sabies que?

  • El botxí meridional pot localitzar la presa a terra des d’una distància de 250 m. Això només ho aconsegueixen alguns rapinyaires i altres botxins.
  • Pot atraure altres ocells imitant les seves crides i melodies.
  • El Lanius meridionalis és una espècie de la família de botxins Laniidae. El nom científic, Lanius, deriva del mot llatí carnisser. De fet, alguns botxins es coneixen com a “ocells carnissers” a causa dels seus hàbitats d’alimentació.