Com es reconeixen?

El cap d’olla gris té el cap globós, ample i arrodonit, amb un plec distintiu a la superfície del meló (una massa de teixit adipós que es troba al capdavant de tots els cetacis dentats i s’empra per a la comunicació i ecolocalització). A diferència de molts altres dofins, el Grampus griseus no té bec.

L’aleta dorsal és alta i les aletes laterals són llargues i punxegudes. La part superior del seu cos és robusta, i acaba amb una cua relativament estreta. Els adults fan entre 2,6 i 4 m de llargada i pesen uns 400 kg. El cap d’olla gris és el cinquè dofí més gran de l’oceà. Els mascles i les femelles tenen una aparença similar.

El seu color canvia extremadament amb els anys. Els més joves tenen l’esquena d’un gris marronós i l’abdomen d’un color entre crema i blanc que s’enfosqueix fins a ser gairebé negre. A mesura que van madurant, es van aclarint, i només l’aleta dorsal es queda fosca. Això és resultat del cobriment amb cicatrius lineals de la majoria de la superfície dorsal i lateral. Els més vells fins i tot poden ser blancs.

Aquestes cicatrius distintives les causen altres exemplars de cap d’olla, depredadors, preses i paràsits. Es creu que el fet que no marxin es deu a una repigmentació nul·la en el teixit danyat i a un procés de cicatrització més lent que els altres dofins.

Model wearing the violet Risso's Dolphin neckwarmer | Giraffa

Donatiu

El 10% del preu de venda d’aquest mocador tubular es destina a l’ONG ambiental SUBMON.

COMPRA!

SUBMON

Per a més informació sobre la tasca que porta a terme SUBMON, pots donar un cop d’ull a la seva pàgina.

VISITA!

On es troben?

El Grampus griseus té una distribució molt àmplia. Viu a aigües temperades, subtropicals i tropicals dels oceans de tots dos hemisferis.

Les migracions estacionals del cap d’olla gris no són clares. Sembla que durant tot l’any resten a la major part de la seva zona geogràfica. Els residents de les zones més del nord acostumen a migrar estacionalment. Per exemple, les poblacions que a l’estiu són a la costa nord d’Escòcia, durant l’hivern es desplacen fins al Mediterrani, i les poblacions de la costa de Califòrnia migren a l’hivern a les aigües mexicanes.

Quin és el seu hàbitat?

El cap d’olla gris habita en aigües oceàniques i continentals, en profunditats d’entre 400 i 1.000 m. Sovint poden ser vistos mar endins prop de vessants i plataformes continentals, o a prop de muntanyes submarines o canyons submarins. La seva preferència per aquest hàbitat es podria explicar a causa de l’alta productivitat marina d’aquestes àrees, que permet una alimentació plena d’oportunitats.

Les aigües on és més comú trobar el Grampus griseus són de temperatures d’entre 15º i 20º, i rares vegades estan per sota dels 10º.

Caps d’olla gris

Font: Monterey Bay Aquarium

Com s’aparellen?

No hi ha gaire informació sobre la reproducció del Grampus griseus. És possible que la reproducció i la cria tingui lloc durant tot l’any a causa de la seva àmplia distribució. Tanmateix, l’estació depèn de l’hemisferi. Per exemple, durant l’hivern té lloc al Pacífic oriental, mentre que a l’estiu s’esdevé al nord de l’Atlàntic i al Pacífic occidental.

Les femelles es consideren madures quan tenen entre 8 i 10 anys. No obstant això, la mida, més que l’edat, sovint és un millor indicador de la maduresa sexual en els cetacis marins. La majoria de mascles assoleixen la maduresa sexual quan mesuren entre 2,6 i 2,8 m.

Cua de cap d’olla gris

Font: Jeremy Smith

Caps d’olla gris

Font: Sergio Bitran M.

Cria de cap d’olla

Font: Drop Science

Després d’un període de gestació que dura entre 13 i 14 mesos, neix una sola cria. La seva mida oscil·la entre els 1,1 i els 1,7 m, i el pes acostuma a ser de 20 kg. Comencen a nedar de seguida després de néixer, i deixen de mamar entre 12 i 18 mesos després del part.

Les femelles de cap d’olla gris són les principals cuidadores de les cries. L’atenció paterna, que no acostuma a ser freqüent en altres cetacis, tampoc ha estat documentada en aquesta espècie. Les femelles i les seves cries formen grups de criança. Sovint, mentre una mare està buscant menjar, una altra femella té cura de la seva cria. Els joves dofins no deixen el grup fins pocs anys abans d’assolir la maduresa sexual.

Com es comporten?

El cap d’olla gris és un dofí molt social. Acostumen a viatjar en grups de 10 a 50 (normalment d’uns 30). Tanmateix, s’ha reportat enormes concentracions de dofins, fins a 4.000, probablement com a resposta d’abundants recursos alimentaris.

Els subgrups de cohesió es formen en funció de l’edat i el sexe. Les unions més fortes s’estableixen entre els mascles adults i les femelles adultes.

El Grampus griseus sovint es barreja amb grups d’altres cetacis, com els tursiops o els dofins de flancs blancs del Pacífic.

L’èxit reproductiu de les femelles depèn molt de la influència del suport social i dels beneficis alimentaris que aporta anar en grans manades. Per exemple, quan una femella està buscant menjar, pot deixar la cria sota la cura d’altres femelles del grup. Com a resultat, els grups de femelles solen ser més nombrosos que els de mascles.

A la superfície de l’aigua, el Grampus griseus pot oferir una impressionant varietat d’acrobàcies.

De què s’alimenten?

Els caps d’olla gris consumeixen grans quantitats de peix, krill, crustacis i, sobretot, cefalòpodes (calamars, sípies, pops i nàutils). Per aquest motiu, es creu que s’alimenten de nit, quan les preses es desplacen de les profunditats de l’aigua a la superfície.

Tenen depredadors?

No hi ha dades disponibles sobre depredadors concrets del cap d’olla gris.

Quina és la seva esperança de vida?

Esperança de vida en llibertat: 30-35 anys.

Cap d’olla gris saltant

Font: Wikipedia

Estan en perill d’extinció?

El cap d’olla gris està distribuït arreu del món i és relativament abundant. Tanmateix, se saben poques coses sobre aquesta espècie. Acostumen a mancar molts detalls de la seva ubicació i només se n’han fet estimacions en algunes regions.

El Grampus griseus es veu amenaçat per la sobrepesca en algunes zones on habita. A Sri Lanka, uns 1.300 individus són capturats anualment com a carn per al consum humà i esquer per al peix. Al Japó, el cap d’olla gris també és pescat per la carn i fertilitzants. Entre 250 i 500 exemplars són morts en la batuda de pesca que té lloc un cop l’any. La matança directa també passa al Carib, Indonèsia i les Filipines.

Ocasionalment, aquesta espècie també és capturada com a accessori. Se n’han reportat casos del nord de l’Atlàntic, el mar Mediterrani, el sud del Carib, les Açores, el Perú, les illes Salomó i la costa nord-americana. Tanmateix, també se n’ha capturat un nombre reduït per a exhibicions en directe en aquaris.

Com que el cap d’olla gris és un nedador de profunditats que s’alimenta de calamars i es basa en l’ecolocalització per caçar, estan en risc de vulnerabilitat a causa de la contaminació acústica causada pels sonars de la marina i l’exploració sísmica.

L’increment de la quantitat de plàstics i altres residus al mar també pot suposar una amenaça per a les poblacions de petits cetacis. Els impactes pronosticats del canvi climàtic sobre el medi ambient marí també poden afectar aquesta espècie, tot i que les possibles conseqüències que podria tenir no són clares.

A causa dels alts nivells de contaminació acumulats en els petits teixits dels cetacis, el consum de la seva carn pot ser perjudicial no només per a infants i dones embarassades, sinó també per al conjunt de la població.

Avaluat per la Llista Vermella d’Espècies Amenaçadesde la IUCN com a Preocupació Menor (2012).

Sabies que…?

  • El Grampus griseus no té dents a la mandíbula superior, però té 2 o 7 parells de dents afilades a la mandíbula inferior.
  • Un 77% del seu temps se’l passa viatjant, un 13% en activitat social, 5% alimentant-se i un 4% reposant.
  • S’ha descobert la descendència híbrida entre el tursiop i el cap d’olla gris.
  • Els caps d’olla gris són grans amfitrions de llamprees de mar (peixos sense mandíbules semblants a les anguiles).