English
Español
Com es reconeixen?
L’Aphanius iberus és un peix petit i robust que no acostuma a superar els 5 cm de longitud. El seu cap és relativament gros, mentre que la boca és petita i allargada. A les mandíbules hi té dents tricúspides.
Són fàcils de distingir pel que fa al sexe. En els mascles, tant el cos com l’aleta de la cua tenen ratlles platejades verticals. Les femelles són més grans que els mascles i tenen el cos cobert de nombroses taques fosques que formen línies curtes verticals.
Hi ha espècies similars?
Recentment, les poblacions costaneres d’Andalusia han estat considerades espècies diferents de les poblacions del Mediterrani. Aquesta nova espècie ha rebut el nom d’Aphanius baeticus. És diferent de l’Aphanius iberus a causa de l’aïllament que va experimentar en l’assecament del Mediterrani fa uns 5.000 milions d’anys.
On es troben?
Els fartets no es troben enlloc més que a la costa mediterrània d’Espanya. Es poden trobar des dels Aiguamolls de l’Empordà (Girona) fins a Albufera de Adra (Almeria). S’ha confirmat l’extinció de les poblacions d’Aphanius iberus que hi havia hagut al sud de França. Tanmateix, hi ha qui els va considerar espècies foranes.
Quin és el seu hàbitat?
Els fartets viuen en estanys, llacunes litorals, llacs de sal, naixements de rius i llits d’aigua dolça. Tanmateix, el seu hàbitat natural s’ha vist desplaçat a causa de l’enfrontament amb la gambúsia (una espècie exòtica introduïda). Actualment, el seu hàbitat principal són zones altament salades, on és impossible que la gambúsia sobrevisqui. De fet, l’Aphanius iberus té la capacitat d’adaptar-se a condicions ambientals extremes, i pot suportar alts nivells de salinitat i altes temperatures.
Mascle i femella
Font: F. Aguilar
Com s’aparellen?
Els fartets assoleixen la maduresa sexual als 2-3 mesos i mostren un intens esforç reproductiu. Amb això compensen la seva curta esperança de vida, ja que la majoria no viu més d’1 any.
L’època de reproducció va d’abril a setembre i depèn principalment de la temperatura de l’aigua. Els mascles es tornen més foscos, de manera que les ratlles platejades es fan més visibles. La zona abdominal i el pit adquireix un to groguenc i es tornen especialment territorials.
Grup
Font: M. Cebolla
Reproducció
Font: C.A.E.
L’ampli abdomen que mostren les femelles durant la temporada d’aparellament és una atracció irresistible per als mascles. El mascle es posa a sobre la femella i l’empeny amb l’objectiu de portar-la al fons. Un cop allà, exerceix pressió sobre l’abdomen de la femella per facilitar la fresa i immediatament fecunda els ous.
D’abril a setembre, les femelles produeixen nombroses postes de 10 a 30 ous. Són capaces de pondre fins a 900 ous en una sola temporada de cria. Els ous romanen al fons o bé enganxats a la vegetació gràcies al seu revestiment enganxós. Al cap d’un parell de setmanes desclouen. Els joves neixen en un petit sac que els ofereix els nutrients necessaris durant els primers dies de vida.
Quan són actius?
Els fartets són voraços durant la primavera i l’estiu, i passen la major part del temps buscant menjar. Tanmateix, quan arriba la nit, es queden quiets al fons o entre la vegetació. El seu metabolisme disminueix considerablement a l’hivern amb la baixada de la temperatura de l’aigua.
De què s’alimenten?
El fartet és omnívor. S’alimenta de petits crustacis aquàtics, cucs, larves de mosquit, mol·luscs, fitoplàncton, restes i algues. No obstant això, la seva dieta pot variar considerablement en funció de l’hàbitat on es trobi.
Tenen depredadors?
Altres peixos, així com aus aquàtiques, són els enemics naturals de l’Aphanius iberus.
Quina és la seva esperança de vida?
Esperança de vida en llibertat: La majoria no viu més d’1 any. L’esperança de vida màxima és de 3 anys.
Esperança de vida en captivitat: 6 anys.
Mascle
Font: C.A.E.
Femella
Font: C.A.E.
Estan en perill d’extinció?
L’Aphanius iberus fa front a un alt risc d’extinció en llibertat en un futur pròxim. S’estima que la població de fartets ha disminuït fins a un 50% durant els últims 10 anys. La seva zona d’ubicació, que no supera els 500 km quadrats, es veu fragmentada i en disminució a causa de la contaminació i la destrucció de l’hàbitat. Les subpoblacions estan desapareixent ràpidament. Si continua disminuint així, l’amenaça que pateix la seva existència no presenta cap senyal de millora.
Aquestes són les principals amenaces de l’Aphanius iberus:
- Destrucció i desaparició de l’hàbitat a causa de l’agricultura intensiva i el turisme.
- Sequera i drenatge de zones humides per a finalitats urbanes i agrícoles.
- Contaminació de l’aigua a causa de vessaments agrícoles, industrials i urbans.
- Sobreexplotació dels aqüífers.
- Introducció d’espècies invasores, com la gambúsia.
Malgrat que els programes de reintroducció mitjançant exemplars en captivitat poden ajudar a recuperar l’espècie, totes aquestes amenaces segueixen presents.
Avaluat per la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la IUCN com a Espècie en Perill (2006).
Sabies que…?
- Poden viure tant en aigua dolça com salada, amb un 57% de salinitat i fins a 32 ºC.
- Moltes femelles moren després de l’aparellament a causa de l’esforç de la fresa.
- És una espècie molt apreciada per als aficionats de l’aquari. Tanmateix, només es pot capturar amb finalitats científiques o amb una autorització especial.
- El seu nom comú, fartet, fa referència al seu abdomen molsut, ja que és un nom que prové de la paraula fart (‘tip’, ‘farcit’).