English
Español
Com es reconeixen?
La Hyla meridionalis és una granota prima, de pell llisa, membres llargs i prims i ventoses adhesives a tots els dits. Les potes davanteres estan equipades amb 4 dits, mentre que les posteriors, que són més fines i llargues (per ajudar al salt) acaben en 5 dits. Aquesta granota normalment fa entre 3 i 5 cm.
Normalment té l’esquena d’un color verd caqui brillant, però hi pot aparèixer una coloració de taquetes grogues, grises o marrons. A més, en algunes zones de la península Ibèrica, és força habitual veure granotes reinetes de color blau. La part del ventre és blanquinosa, tret de les cames, que tendeixen a tenir un color grogós o taronja. La zona abdominal té una textura rugosa.
Els adults tenen una franja fosca que va des dels narius, passant pels ulls i els timpans, fins a les aixelles. Aquesta banda pot ser negra o marró. Els exemplars joves poden tenir marques més intenses i llargues, però es van aclarint a mesura que es fan adults.
Els mascles tenen un gran sac vocal, que va del groc fosc al marró, que s’infla quan rauquen i es contreu durant el descans.
Donatiu
El 10% del preu de venda d’aquest mocador tubular es destina a l’ONG ambiental Serbal.
Per a més informació sobre la tasca que porta a terme Serbal, pots donar un cop d’ull a la seva pàgina.
Visita!Hi ha espècies similars?
La granota reineta és similar a la granoteta de Sant Antoni (Hyla arborea), de la qual es distingeix observant on acaba la línia fosca. En el cas d’aquesta altra espècie, la línia recorre l’àrea inguinal i forma un cercle a l’esquena. Aquesta granota també té bandes fosques a les cames.
Com s’ha explicat anteriorment, la línia negra de la granota reineta s’acaba a l’aixella.
Aquestes dues espècies sovint s’encreuen, i d’aquest aparellament en surten híbrids infèrtils amb un color indefinit.
On es troben?
La distribució d’aquesta espècie és arreu de la regió mediterrània: el sud de França, Mònaco, el nord-oest d’Itàlia, Espanya, Portugal, Gibraltar i el nord d’Àfrica (Marroc, Algèria del Nord i Tunísia del Nord). La Hyla meridionalis també s’ha introduït a les Illes Canàries (Espanya), Menorca (Espanya) i Madeira (Portugal).
A les zones més seques del seu rang, com en parts del nord d’Àfrica i la península Ibèrica, la seva distribució és més fragmentada, ja que l’hàbitat no és del tot adequat.
S’acostuma a trobar a altituds mitjanes des del nivell del mar. Excepcionalment pot superar els 1.000 m a Espanya i França. Tanmateix, a Àfrica s’ha trobat en altituds de 2.650 m, a Oukaimedene (Alt Atles).
Quin és el seu hàbitat?
La Hyla meridionalis prefereix les zones humides amb abundant vegetació aquàtica i de ribera.
Té hàbits arboris, per la qual cosa prefereix vegetació prou forta per pujar-hi.
Granota reineta
Font: Asociación Herpetológica Murciana
Com s’aparellen?
La reproducció té lloc en estanys, rases, piscines temporals, fonts, llacunes, prats inundats, pous, abeuradors i fins i tot piscines d’obra. Es produeix quan la temperatura puja i plou.
El calendari de la reproducció acostuma a anar de març a abril, al nord d’Àfrica; d’abril a juny, a França; i de desembre a gener, a Portugal. A Espanya acostuma a tenir lloc a la primavera, però les poblacions espanyoles es reprodueixen dues vegades, a la primavera i a la tardor.
Mascle inflant el sac
Font: El Rincón Herpetológico
Amplexus
Font: Hugo Sánchez
Al vespre, els mascles es fiquen a l’aigua i comencen a raucar inflant els sacs vocals, normalment flotant a l’aigua o en una planta enfiladissa. L’inici dels raucs anima altres mascles del voltant a fer el mateix. A poc a poc, els raucs formen un cor ensordidor que es pot sentir des d’uns quants quilòmetres de distància.
Les femelles acudeixen a aquests raucs i té lloc l’amplexus (còpula característica dels amfibis). El mascle subjecta la femella amb les aixelles ajudant-se de les potes del davant. Fecunda els ous a mesura que s’alliberen del cos de la femella. La trobada pot durar des d’unes quantes hores fins a uns quants dies.
Cada femella pon una mitjana de 300 ous en grups d’entre 10 i 30. Els pon en plantes enfonsades o directament al fons de l’estany o bassa. Quan la reproducció s’acaba, els mascles i les femelles es dispersen i s’endinsen de nou a la vegetació del voltant.
Sobre la seva descendència
L’òvul té una capa gelatinosa i un diàmetre de 3 a 5 mm. Els capgrossos surten després de 8-15 dies amb una longitud total de 3-8 mm, i creixen fins a 4-5 cm. Els capgrossos tenen una aleta dorsal molt alta i característica. La metamorfosi es produeix entre 3 i 4 mesos després de l’eclosió. Una vegada perden la cua, es converteixen en petites granotes d’1 o 2 cm.
Quan són actives?
Aquesta espècie està especialment activa durant el vespre i la nit. No obstant això, també es poden observar durant el dia, sobretot si es troben en període de reproducció o en dies plujosos. La hibernació durant l’hivern és possible en algunes àrees, mentre que en altres zones la inactivitat es produeix a l’estiu (estivació).
De què s’alimenten?
La dieta de la granota reineta consta d’una varietat d’invertebrats, com escarabats, papallones, arnes, mosques, formigues i aranyes.
Capgròs de granota reineta
Font: El Rincón Herpetológico
Tenen depredadors?
Els principals enemics de la granota reineta són les serps terrestres i aquàtiques, les aus aquàtiques, els rapinyaires nocturns i els mamífers carnívors. El principal sistema de defensa que utilitzen és el camuflatge, ja que són difícils de detectar mentre descansen immòbils entre la vegetació. També es poden escapar saltant o escalant. A més, tenen la capacitat de desprendre una substància tòxica a través de la pell.
Granota reineta blava
Font: Ricardo Sanz Cortiella
Granota reineta
Font: El Medi Natural del Bages
Quina és la seva esperança de vida?
Esperança de vida en llibertat: 8-10 anys.
Estan en perill d’extinció?
La Hyla meridionalis és una espècie generalitzada i comuna, i no es pot considerar que es trobi en risc d’extinció. Tanmateix, la ràpida alteració i pèrdua de l’hàbitat podria canviar-ho en poc temps. La població del sud-est mediterrani i la població isolada del País Basc (Espanya) és la que es pot considerar més en perill.
Aquestes són les principals amenaces de la granota reineta:
- Destrucció de l’hàbitat i dels punts de cria a causa de la intensificació de l’agricultura i el desenvolupament de les infraestructures.
- Contaminació aquàtica com a resultat de l’ús intensiu de pesticides i fertilitzants, i la campanya antimosquits que es porta a terme al llarg de la costa mediterrània.
- Introducció de crancs invasors i altres peixos.
- Sobreexplotació d’aqüífers subterranis.
Avaluada per la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades com a preocupació menor (2009).
Sabies que…?
- La densitat més gran de granotes reinetes es troba a les plantacions de plàtans de les Illes Canàries.
- Quan un grup de mascles rauca alhora, es produeix un cor ensordidor que es pot sentir des d’uns quants quilòmetres de distància.
- Les granotes amb el gen Hyla són els únics amfibis que hi ha als arbres d’Europa.