Com són?

El jaguar és el felí més gran d’Amèrica i, després del tigre i el lleó, el més gran del món. El jaguar té una mida mitjana d’entre 150 cm i 180 cm de llargada i la seva cua pot anar dels 70 cm als 90 cm. Malgrat que la seva mida varia entre les regions, el seu pes oscil·la entre els 68 kg i els 136 kg. Per exemple, els jaguars residents a l’Amèrica Central són molt més petits que els localitzats al Pantanal, els aiguamolls tropicals interiors més extensos del món, situats entre el Brasil, Bolívia i el Paraguai.

La Panthera onca té un pelatge que pot anar des d’un groc pàl·lid fins a un marró vermellós amb marques negres similars a taques, situades pel seu coll, cos i extremitats. Alguna d’aquestes taques presenta punts negres al centre. El final de la seva cua és negre i el seu ventre, blanc.

Alguns jaguars són melànics, és a dir, són pràcticament negres per complet; i tenen punts negres només visibles contra un fons negre. Els jaguars melànics també són coneguts com a “panteres negres”, i la seva presència és més comú en habitats boscosos. (Noti’s que el terme “pantera negra” també s’utilitza per descriure els lleopards melànics.)

Donatiu

El 10% del preu de venda d’aquest mocador tubular es destina a l’ONG ambiental Panthera.

Per a més informació sobre la tasca que porta a terme Panthera, pots donar un cop d’ull a la seva pàgina.

Visita!

Diferències entre el mascle i la femella

Els mascles són entre un 10 i un 20% més grans que les femelles. Els jaguars més grans es troben en el Pantanal brasiler, els quals ronden els 100 kg, en el cas dels mascles, i 76 kg en el cas de les femelles. Per contra, a Hondures hi ha els jaguars més petits, amb una mitjana de 57 kg per als mascles i 42 kg per a les femelles.

On es troben?

Històricament, els jaguars se situaven des del sud-oest estatunidenc (on encara tenen certa presència puntual) fins a l’Amèrica Central i Sud i Argentina. Actualment, solen romandre en àrees remotes i la majoria d’exemplars habiten a la conca amazònica, pel qual el Brasil conté la meitat de la seva població.

En quin tipus d’hàbitat viuen?

Els jaguars prefereixen àrees amb boscos baixos i tropicals, en els quals hi ha una coberta forestal abundant, encara que també es poden trobar en matollars, alguns d’aquests de canya, boscos costaners i pantans. Per tant, s’inclinen per hàbitats amb una font d’aigua propera.

Cara de jaguar

Font: Cburnett

Com s’aparellen?

Els jaguars poden tenir cries durant tot l’any, però l’aparellament és més típic entre el desembre i el març, pel qual la majoria dels naixements succeeixen a l’estació humida, que és quan hi ha una quantitat de preses més alta.

Els jaguars mascles tenen territoris molt amplis que se superposen a alguns territoris més petits de diverses femelles. Hi pot haver una competició per aparellar-se amb una femella, el que durà al mascle dominant a espantar el mascle més petit o subordinat.

Una parella de jaguars es poden aparellar fins a 100 vegades diàries. Després de l’aparellament, la femella no tolera la presència dels mascles, especialment després del naixement de les cries.

Jaguar descansant

Font: Charles J. Sharp

Quina és la densitat de població mundial?

La densitat del jaguar normalment oscil·la entre 0,5 i 6,5 exemplars pels 100 km2, i poden arribar a una densitat de 8 o 9 exemplars pels 100 km2. Certes investigacions calculen que la concentració més alta de jaguars es troba a la conca de l’Amazones.

Sobre les seves cries

Després d’un embaràs d’uns 90 o 100 dies, les femelles pareixen entre 1 i 4 cadells. Les cries són cegues en néixer i tenen una dependència completa de la seva mare. Els cadells són cuidats durant els primers 5 o 6 mesos i després comencen a caçar amb la seva mare, amb la qual es queden durant uns 2 anys.

Comunicació i sentits

Els jaguars tenen un crit anomenat “serra” perquè s’assembla al so fet per una serra quan talla fusta. Quan una femella està en zel, sol fer grunyits per atraure parelles potencials. Els mascles responen amb vocalitzacions ronques i guturals. La Panthera onca rugeix per advertir competidors d’aparellament i territorials.

Hi ha subespècies?

Malgrat que diversos estudis genètics demostren que no hi ha subespècies dins la pròpia del jaguar (Panthera onca), s’ha evidenciat l’existència de 4 grups geogràfics: Mèxic i Guatemala; el sud d’Amèrica Central; el nord sud-americà (nord del riu Amazones); i el sud de la mateixa Sud Amèrica (sud del riu Amazones). Encara que els grups en qüestió no estan completament aïllats entre ells i tampoc se’ls considera subespècies distingibles, presenten certes diferències entre ells, a tall d’exemple, la mida corporal.

Quan estan actius?

Els jaguars solen estar més actius quan s’apropa la posta i sortida del sol. Escullen àrees amb ombres, sota vegetació densa o coves en les quals descansar a mig matí i la tarda.

Què mengen?

Els jaguars s’alimenten de més de 80 espècies de preses terrestres, com ara cérvols, iguanes, armadillos, ocells, micos, pècaris, capibares i tapirs; així com animals aquàtics, per exemple, peixos, tortugues i caimans.

Les seves llengües tenen papil·les (protuberàncies punxegudes) que ajuden a raspar la carn dels ossos quan s’alimenten.

Tenen depredadors?

Els jaguars són els depredadors menys amenaçats de la cadena alimentària. Hi ha risc que certs depredadors, com l’anaconda i el caiman, cacin les seves cries, però els casos confirmats són escassos. Els jaguars a vegades són matats per humans per la seva pell, urpes, dents, com a conseqüència d’una pèrdua real o percebuda del bestiar o per simple esport.

Quants anys viuen?

La seva esperança de vida a l’aire lliure ronda entre els 12 i els 15 anys.

Jaguar amb melanisme

Font: Bruce McAdam

Jaguar a prop de l’aigua

Font: Stanvpetersen

Com es comporten?

Els jaguars són solitaris i marquen els seus territoris a través de la vocalització, l’esgarrap d’arbres i els rastres d’olor amb la seva orina o els seus excrements. Els mascles tenen una zona d’hàbitat més àmplia que les femelles, pel qual s’equipara una extensió del mascle a la de 2 o 3 femelles.

A diferència d’altres espècies felines, la Panthera onca no fuig de l’aigua. Són bons nedadors i cacen habitualment als rius, així com es banyen i rebolquen a l’aigua.

Els jaguars també escalen arbres per seguretat i caçar, ja que poden sorprendre la presa des de dalt i saltant sobre ella. Tanmateix, solen seguir la presa per terra i, idealment, amb zones de vegetació densa per amagar-se.

Maten la presa amb una forta mossegada a la part posterior del crani (la majoria d’altres espècies felines ho fan mossegant el seu coll). Els jaguars tenen una mandíbula i uns ullals molt forts, així com poden mossegar a través de la closca de tortuga i la pell gruixuda dels crocodilians.

Estan en perill d’extinció?

Les amenaces per als jaguars inclouen:

  • Pèrdua i fragmentació de l’hàbitat a causa de la tala i desforestació per a la indústria agrícola (principalment per a la soja, l’oli de palma i la ramaderia).
  • Pèrdua de preses, com el pècari de barba blanca (Tayassu pecari).
  • Aïllament de poblacions per la pèrdua d’hàbitat.
  • Caça furtiva pel seu pelatge (encara que la demanda de pell de jaguar ha baixat des dels anys 70, alguns exemplars són matats amb aquesta finalitat).
  • Caça furtiva per les seves parts del cos (com les dents) per a la medicina tradicional i ornaments.
  • Caça il·legal provocada per ramaders (per l’amenaça percebuda que suposen els jaguars per al bestiar) i caçadors esportius.

Els jaguars estan classificats com a espècie Gairebé Amenaçada per la UICN. Tanmateix, algunes subpoblacions són considerades En perill o En perill greu.

Avaluada per la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la UICN com a Gairebé Amenaçada (2017).

Sabies que…?

  • El nom “jaguar” ve de la paraula tupí-guaraní “yaguara”, la qual significa “el que mata amb un salt”.
  • Els jaguars van ser venerats com déus en algunes civilitzacions antigues de Mesoamèrica.
  • Proporcionalment a la seva mida corporal, tenen la mossegada més forta de tots els grans felins.
  • Els jaguars melànics poden estar a la mateixa ventrada que jaguars de colors més comuns.
  • Encara que rarament es troben avui dia als EUA, es poden veure, ocasionalment, exemplars solitaris. Per exemple, “El Jefe”, va ser un mascle que es va veure repetides vegades a Arizona entre el 2011 i el 2016.