La biodiversitat que ens envolta

Sempre s’ha dit que el nostre territori és d’una gran diversitat ecològica. Per mesurar aquesta afirmació només cal fixar-se amb la riquesa de paisatges, hàbitats i espècies que el formen.

En poc més de 30.000 km2, hi ha més de 600 tipus d’hàbitats diferents. Alzinars, fagedes, avetoses, tarteres, llacunes en són una petita mostra representativa de l’excepcional biodiversitat del país.

Malauradament l’elevada pressió humana sobre el territori està comportant la degradació i fragmentació dels hàbitats. Problemàtica que ha esdevingut la principal causa de pèrdua de biodiversitat.

En aquest escenari de transformació del territori és essencial aturar el declivi dels habitats per tal de protegir la biodiversitat i conservar els ecosistemes. Accions com una correcta gestió i protecció del territori permetrà que espècies bioindicadores o amenaçades puguin, novament, viure i reproduir-se en condicions naturals.

Alguns exemples són les espècies il·lustrades en aquest mocador.

Model portant el model verd del mocador de la PedreraNAtura | Giraffa

Donatiu

El 10% del preu de venda d’aquest mocador tubular es destina a l’ONG ambiental Fundació Catalunya La Pedrera.

Compra!
Flamingos on the sea | Giraffa

Fundació Catalunya La Pedrera

Per a més informació sobre la tasca que porta a terme la Fundació Catalunya La Pedrera , pots donar un cop d’ull a aquesta pàgina.

visita!
Bearded vulture in the nature | Giraffa

Trencalòs | Gypaetus barbatus

Font: Fundació Catalunya La Pedrera

Llúdriga | Lutra lutra

Font: Fundació Catalunya La Pedrera

Trencalòs

Gypaetus barbatus

Considerada una espècie en perill d’extinció a Europa. No obstant, al nostre territori, i gràcies al procés de recuperació s’han arribat a censar un centenar d’exemplars distribuïts en 46 territoris del Pirineu i Prepirineu, com al Congost de Mont-Rebei o la Muntanya d’Alinyà.

A diferència de la resta de voltors el trencalòs és osteòfag, és a dir, que s’alimenta principalment d’ossos. Quan l’os és massa gran per ser empassat, el remunta a certa alçada i el deixa caure contra les roques perquè es trenqui en fragments petits que siguin més fàcils de menjar, d’aquí el seu nom. 

Llúdriga

Lutra lutra

Aquest mamífer carnívor semi aquàtic es considerat un bon bioindicador de la qualitat ecològica de l’aigua ja que només pot viure en rius, llacs i llacunes d’aigües netes amb peixos abundants i amb un frondós bosc de ribera on amagar-se i descansar.

La destrucció dels seus hàbitats i la contaminació la va dur gairebé a la seva extinció. Actualment i gràcies a la recuperació de la qualitat ecològica dels nostres rius, aquesta espècie protegida està en procés de recuperació i expansió per les nostres conques.

Ós bru

Ursus arctos

Una de les espècies més emblemàtiques de la fauna pirinenca que va desaparèixer del territori cap a finals dels anys vuitanta degut a la persecució humana amb armes, paranys i verins. Gràcies a la seva reintroducció, el nombre d’óssos poc a poc està tornant a créixer al territori.

A més a més, al tractar-se d’una espècie paraigua, la seva recuperació afavoreix la conservació del seu hàbitat. Acostuma a viure entre masses forestals com avetoses o pinedes i prats alpins o subalpins. A pesar de la seva fama de carnívor, més del 75% de la seva dieta és de matèria vegetal.  Puntualment, pot atacar animals vius, incloent els domèstics, però amb una correcta gestió els atacs es redueixen al mínim.

Llop | Canis lupus

Font: Fundació Catalunya La Pedrera

Brown Bear with her cuddle| Giraffa

Ós bru | Ursus arctos

Font: Fundació Catalunya La Pedrera

Llop

Canis lupus

A finals del segle passat es va extingir l’últim llop que quedava al territori. La seva condició de depredador, va comportar que fos una espècie perseguida per l’ésser humà, fins a fer-lo desaparèixer. A pesar de les connotacions negatives, el llop es una espècie clau en la conservació de l’ecosistema.

La seva dieta basada en el consum d’herbívors, regula indirectament les comunitats vegetals aconseguint un equilibri. Actualment, sembla que s’està recuperant la seva presència al territori de forma natural amb exemplars procedents dels Alps.

Cabra

Capra pyrenaica hispanica

L’elevada pressió de caça exercida sobre aquesta espècie va fer que les abundants poblacions de cabres que habitaven el territori disminuïssin notablement fins arribar a desaparèixer en alguns punts.

Actualment i gràcies a la creació de diverses reserves i plans de recuperació s’ha aconseguit que tornar a veure exemplars saltant àgilment entre les roques del Parc Natural de Montserrat i del Parc Natural dels Ports de Beseit.

.

Linx europeu 

Lynx lynx

Conegut popularment com a gatillop o llop cerver, aquest mamífer de la família dels felins habitava els boscos dels Pirineus fins fa uns 50 anys. Igual que l’ós i el llop, va ser eliminat degut a la gran competència amb la ramaderia extensiva.

Recentment, s’ha reintroduït amb èxit als boscos europeus. Esperem que en un futur els nostres boscos puguin tornar a estar ocupats per aquest magnífic depredador.

Goat on a mountain | Giraffa

Cabra| Capra pyrenaica hispanica

Font: Fundació La Pedrera Natura

Lynx | Giraffa

Linx europeu | Lynx lynx

Font: Fundació La Pedrera Natura

Cabirol

Capreolus capreolus

És el més petit de la família dels cèrvids i el més abundant al territori gràcies als diferents processos de reintroducció realitzats per fins cinegètics. Vulgarment és conegut com “el follet del bosc” per la seva habilitat per aparèixer i desaparèixer de qualsevol lloc i per la forma sigil·losa que té de moure’s entre la vegetació. És molt àgil i s’alimenta de fulles d’arbusts o arbres baixos, baies i brots tendres.

L’absència dels seus depredadors naturals, com el llop, fa que les seves poblacions s’estenguin àmpliament pel territori i només estiguin regulades per activitats cinegètiques.

Capó reial

Plegadis falcinellus

Espècie limícola que s’alimenta principalment de peixos i granotes, tot i que la seva dieta pot incloure insectes i crustacis. Nidifica als arbres o als canyissars, formant colònies. El seu hàbitat natural són les zones humides i càlides, principalment litorals.

Fa uns anys es considerava una espècie en estat de conservació vulnerable, però darrerament les seves poblacions han augmentat espectacularment passant de 200 a 2000 exemplars, cosa afavorida per la bona conservació dels hàbitats on s’ha observat com és el Delta de l’Ebre.

.

Flamenc

Phoenicopterus roseus

El seu nom científic significa ocell d’ales de foc, i és que la seva peculiar coloració rosada és deguda a un dels microorganismes que mengen, Artemia salina. Una petita gambeta que es troba en llacunes, salines i aiguamolls litorals, hàbitats on pròpiament viu el flamenc.

Al nostre territori es troben principalment al Delta de l’Ebre, en llacunes de poca profunditat i d’excel·lent qualitat ecològica com són la Tancada o l’Encanyissada.

Glossy Ibis on a lake | Giraffa

Capó reial | Plegadis falcinellus

Font: Fundació Catalunya La Pedrera

Roe deers running through an open field | Giraffa

Cabirol | Capreolus capreolus

Font: Jordi Dalmau, Fundació Catalunya La Pedrera

Una Fundació per a protegir i conservar el patrimoni natural i el paisatge

Des de la Fundació Catalunya La Pedrera treballem per a la conservació de la natura i la protecció dels espais naturals, impulsant tota mena de  mesures i iniciatives per a la seva recuperació i millora de la qualitat ambiental.

La creació de la Xarxa d’Espais Natura en propietat, un model únic al territori, ens permet conservar i millorar la biodiversitat i el paisatge, oferir oportunitats a les persones que hi viuen així com gestionar l’ús públic d’aquests espais de forma activa i innovadora.

Als espais que actualment constitueixen la xarxa, existeixen una gran diversitat d’hàbitats que permeten a les espècies emblemàtiques o amenaçades trobin de nou un espai per viure.

Flamingos on the sea | Giraffa

Flamenc | Phoenicopterus roseus

Font: Fundació Catalunya La Pedrera