English
Español
Com són?
El llop ibèric és un mamífer de grans dimensions de la família dels cànids i es troba a Espanya i Portugal. El seu pelatge sol ser marronós, però pot variar de gris clar a marró vermellós.
La seva nomenclatura llatina prové de les marques als llavis superiors, la cua i les cames de davant. Tanmateix, l’únic tret diferenciador dels llops ibèrics respecte als altres llops és la mida d’un queixal, segons el seu descobridor, Cabrera, un zoòleg del segle XX. Totes les subespècies del Canis lupus mostren característiques similars als països de latituds meridionals.
Fulards
Mocadors reversibles & canalé
Donatiu
El 10% del preu de venda d’aquest mocador tubular es destina a FAPAS.
Per a més informació sobre la tasca que porta a terme FAPAS, pots donar un cop d’ull a la seva pàgina.
Visita!Diferències entre el mascle i la femella
No hi ha diferències destacables a excepció de la seva mida corporal. Els mascles poden arribar a pesar 40 kg, mentre que les femelles poden assolir els 35 kg.
Hi ha espècies similars?
Tots els llops grisos salvatges pertanyen a la mateixa espècie: Canis lupus. Actualment, la població ibèrica, científicament anomenada Canis lupus signatus, es troba aïllada geogràficament, però no genèticament, de les altres poblacions de llops europeus.
En quin tipus d’hàbitat viuen?
Els llops ibèrics trien paisatges boscosos i accidentats per escapar dels humans. Tanmateix, poden viure en qualsevol mena d’hàbitat, des d’àrees muntanyoses a zones agrícoles al centre d’Espanya.
Llop ibèric
Font: Arturo de Frias Marques
Com s’aparellen?
El mascle i la femella dominants són els únics membres del grup que poden reproduir-se. Normalment són monògams i sovint formen un vincle de per vida.
La femella entra en zel un cop l’any i l’aparellament coincideix amb aquest moment. La gestació és d’uns 60 o 65 dies i les cries neixen en un forat excavat per la femella, en una cova o en un altre tipus de forat.
Femella i cries de llop ibèric
Font: Arturo de Frias Marques
Sobre les seves cries
Les llobes pareixen 4 o 5 cries. Els cadells neixen amb els ulls tancats i no els obren durant els primers 12 o 15 dies de vida. La femella no els abandona en cap moment durant les 3 primeres setmanes, i el mascle i altres membres del grup li porten el menjar. Les cries es queden al forat fins que arriben a les 8 o 10 setmanes d’edat. Se’ls alimenta de menjar regurgitat per tot el grup durant els primers 45 dies, i aleshores és quan comencen a menjar. La majoria de llops joves s’allunyen del seu grup de naixement quan tenen 2 o 3 anys.
Comunicació i sentits
El llenguatge corporal és molt important per als exemplars per comunicar quin és el seu rang dins la llopada. Tots els llops poden utilitzar vocalitzacions per comunicar-se entre ells i per informar sobre l’extensió del territori als altres grups.
Els llops tenen un sentit de l’olfacte molt desenvolupat, i marquen el seu territori amb excrements i orina per declarar el seu estatus als altres exemplars. Els llops també tenen una oïda excel·lent i una bona vista.
Quants llops hi ha a la població ibèrica?
Es creu que hi ha uns 297 grups de cria a Espanya, i entre 51 i 63 a Portugal. Això significa que la conservació a llarg termini del llop ibèric depèn de 700 adults madurs.
Després d’una forta decadència poblacional, els llops ibèrics van recuperar-se parcialment el segle XX. No obstant, aquesta tendència s’ha aturat per la manca de protecció efectiva a Espanya.
On es troben?
Els llops originalment es van trobar per Nord Amèrica i Euràsia. En l’actualitat, els països amb un nombre més alt d’exemplars són el Canadà i Rússia, amb un 70% de la població mundial.
La població del llop ibèric mai ha marxat de la península Ibèrica i específicament es concentra al nord-oest espanyol i al nord portuguès. Els llops ibèrics estan distribuïts en 135.000 km2 (un 80% a Espanya, i un 20% a Portugal). Malgrat que alguns estudis contemplen la possibilitat que un 55% de la península Ibèrica podria ser un bon hàbitat per als llops salvatges, realment es conglomeren en un 21% de l’àrea.
Quan estan actius?
Els llops acostumen a estar més actius de nit per evitar els humans. Quan no es persegueixen, poden activar-se de dia o abans de la sortida o posta de sol.
Què mengen?
Els llops, com a depredadors alfa, s’alimenten bàsicament de grans ungulats salvatges, com ara cérvol, porc senglar, isard, cabra salvatge ibèrica, entre d’altres. A vegades també s’alimenten de carronya de bestiar o residus humans.
Tenen depredadors?
Els llops són els superdepredadors o depredadors alfa dins la cadena tròfica, pel qual no tenen depredadors naturals i la seva població es manté perquè són molt territorials. De fet, la causa de mort més estesa en llibertat és la competició entre ells. Actualment, els humans són l’amenaça principal dels llops ibèrics arreu del seu territori.
Llops ibèrics
Font: Gerard Van Drunen
Llop ibèric
Font: Arturo de Frias Marques
Quants anys viuen?
L’esperança de vida mitjana en llibertat és molt baixa, de 4 anys. Tanmateix, poden viure fins als 13 anys.
Com es comporten?
Els llops són una espècie molt social, com els humans, i normalment viuen en grups petits. La llopada sol estar formada per 3 o 5 exemplars a l’hivern, però pot variar molt depenent de l’època de l’any, el context ecològic, entre d’altres.
Les llopades solen tenir una parella adulta dominant i la seva descendència, fins i tot alguns subadults d’anys anteriors. Hi ha la possibilitat que alguns immigrants sense relació s’uneixin al grup, però això sol passar quan l’organització social de la llopada ha sofert un canvi. Hi ha una forta dominació jeràrquica que determina quins animals s’aparellen i quins poden menjar primer després de caçar.
Són molt territorials i acostumen a defensar grans àrees d’entre 100 i 500 km2.
Els llops treballen junts per caçar, criar els cadells i protegir el seu territori.
Els llops gaudeixen en jugar i, per als cadells, el joc és una eina important per aprendre les habilitats necessàries per caçar i comunicar-se.
Estan en perill?
Les amenaces per als llops ibèrics són:
- Caça.
- Persecució il·legal (trampes, verí…).
- Conflicte entre els humans i la vida salvatge. Una manca de preses salvatges duu als llops a caçar bestiar criat en llibertat i sense vigilància, el que els enfronta amb els ramaders, que els poden matar.
- Menys ungulats salvatges com a preses.
- Sensacionalisme dels mitjans de comunicació.
- Percepció humana negativa, basada en la mala informació.
- Gossos en llibertat sense control humà.
- Incendis forestals.
- Infraestructures humanes (camins, construcció d’habitatges…), el que comporta una pèrdua i fragmentació de l’hàbitat.
- Grans recintes de caça tancats i gestió del paisatge en moltes zones del sud d’Espanya.
- Els llops estan protegits a Europa pel Conveni de Berna (EU 92/43/CEE). Els llops ibèrics estan completament protegits i classificats com a espècie en perill d’extinció a Portugal. A Espanya, els llops estan protegits per lleis internacionals, però el marc de protecció no és efectiu a tot el territori per la fragmentació regional de l’administració. Només als territoris del sud del riu Duero es considera una espècie en perill d’extinció i completament protegida.
Avaluada per la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la UICN com a Gairebé Amenaçada (2018).
Sabies que…?
- La nomenclatura llatina del llop ibèric, “signatus”, significa “marcat” i es refereix a les marques als llavis, cua i cames de davant. Tanmateix, la unicitat d’aquesta varietat de llop rau en la diferència de mida d’un queixal.
- L’oïda d’un llop és 16 vegades més aguda que la d’un humà.
- Els llops necessiten uns 3 kg de carn al dia, però poden dejunar durant uns quants dies quan no hi ha menjar.
- Ocasionalment, els llops poden córrer fins a una velocitat de 50 km/h.
- Durant més d’un centenari, els llops ibèrics s’han aïllat i, per tant, no mesclat amb altres poblacions de llops a causa de la persecució humana.