Com es reconeixen?

Els mussols comuns tenen el cos gruixut, el cap ample i rodó, els ulls i el bec brillants i grocs i el plomatge amb taquetes.

La majoria són de color marró fosc amb taques blanquinoses al llarg del cos, més abundants al pit i a la cara que a la zona dorsal. La cua és curta, com les ales, que són arrodonides i tenen taques blanquinoses en forma de bandes horitzontals. Tenen les celles prominents i una taca en forma de V a la part posterior del cap.

Longitud mitjana: 23 cm
Envergadura mitjana: 56 cm
Pes mitjà: 170 g

Els mascles i les femelles tenen un aspecte similar, però normalment els mascles són més petits que les femelles i tenen una cara més clara. Les cries són pàl·lides i no tenen els colors tan contrastats com els adults.

Model wearing the green Litltle Owl neckwarmer | Giraffa

Donatiu

El 10% del preu de venda d’aquest mocador tubular es destina a l’ONG ambiental Brinzal.

COMPRA!

Brinzal

Per a més informació sobre la tasca que porta a terme Brinzal, pots donar un cop d’ull a la seva pàgina.

VISITA!

Quina n’és la població mundial?

Es calcula que a Europa hi ha entre 618.000 i 1.170.000 parelles d’exemplars reproductors, cosa que equival a un nombre d’adults d’entre 1,24 i 2,34 milions. Com que Europa acull aproximadament el 25% de la població mundial, una estimació molt aproximada de la població mundial seria d’entre 5 i 9,9 milions d’adults.

On es troben?

L’Athene noctua té una distribució extremadament àmplia que s’estén al llarg d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica.

El mussol comú abasta des de la península Ibèrica i Dinamarca fins a l’est de la Xina. A Àfrica se’n poden trobar de Mauritània a Egipte, i també al llarg de la costa del mar Roig. A l’Orient Mitjà se’n troben a la península Aràbiga.

Van ser introduïts històricament a la Gran Bretanya i, més recentment, a Nova Zelanda.

Quin és el seu hàbitat?

Athene noctua viu en una gran varietat d’hàbitats, però el seu preferit és la terra oberta, amb àrees per reposar, cavitats per fer niu i un clima estable. Aquest ocell evita els boscos densos.

Es pot trobar en camps oberts, pastures, boscos oberts, estepes, semideserts, deserts, penya-segats, muntanyes no boscoses i barrancs. També es pot observar en terrenys agrícoles i hàbitats urbans i suburbans.

El mussol comú és una espècie que fa niu en cavitats, cosa que significa que viu dins de cavitats d’arbres o de roques, esquerdes de penya-segats, estructures artificials i fins i tot nius, forats i caus d’altres animals.

Es pot trobar tant al nivell del mar com a altituds de 3.000 m, i fins i tot en alguna ocasió a 4.600 m. Tanmateix, prefereix les zones baixes perquè tenen un clima més suau.

Mussol comú desplaçant-se

Font: Austin Thomas

Com s’aparellen?

La temporada d’aparellament pot començar a principis de febrer i acostuma a acabar a finals d’agost, però varia en funció de la regió. El període de festeig comença quan el mascle es posa a patrullar els límits del seu territori, cridant per esquivar altres mascles i atraure possibles parelles. Un cop la femella potencial pren contacte, la parella comença el festeig. Volen plegats i reposen al mateix arbre. La femella fa una crida “inicial” a la parella, que provoca que el mascle l’alimenti, indicant-li que hi ha prou menjar per reproduir-se i alimentar les cries.

El mascle ensenya a la femella nius potencials del seu territori fins que ella en tria un. El niu està fet en una cavitat foradada, i la parella el neteja abans de la posta, que acostuma a ser d’uns 2 a 5 ous. Si la primera niuada es perd, pot arribar-ne a pondre una altra. La femella cova els ous durant 25 dies i cria els pollets durant 1 o 2 setmanes. Durant aquest període, el mascle porta el menjar.

Cria de mussol al niu

Font: Ralph Hancock

Jove mussol comú

Font: Danny Laredo

Després del naixement, els pares porten preses a les cries, i elles comencen a explorar a fora del niu. Al cap de 21 a 35 dies, els pollets ja tenen el plomatge adult i els pares els continuen alimentant i protegint durant encara un mes. Els joves esdevenen independents i deixen el niu quan tenen 2 o 3 mesos, i es comencen a reproduir l’any després d’haver nascut.

Quan els pollets es fan grans, el vincle entre la parella disminueix, i es poden separar. Tanmateix, les cries mostren vincles de fidelitat. Les parelles sovint volen i cacen plegades. També comparteixen contacte corporal mentre dormen, i s’acaronen i es freguen mútuament.

Com es comporten?

L’Athene noctua és una espècie sedentària i territorial. Els mascles solen romandre en un mateix territori tota la vida. Els límits poden augmentar o disminuir, i són més extensos durant el període de festeig.

Tot i que ha estat observat caçant i cridant durant el dia, el mussol comú és molt més actiu a la matinada i al vespre. Volen d’una manera ondulada i a prop del terra.

L’Athene noctua és un ocell molt vocal i té un gran repertori de crides. Aquests senyals els utilitza per contactar o atraure parelles, defensar els territoris dels enemics i d’altres mussols, crear alarmes i comunicar-se.

De què s’alimenten?

L’Athene noctua s’alimenta d’insectes (bàsicament escarabats i llagostes), petits mamífers, ocells, rèptils, amfibis, crustacis i cucs de terra. Atrapa les preses llançant-se sobre seu o perseguint-les per terra.

Per atrapar la presa fan servir tant el bec com les urpes. Sovint la porten a forats on emmagatzemen excedents de menjar. Les porcions de les preses no digerides es compacten internament i es regurgiten com a egagròpiles.

Tenen depredadors?

Els depredadors del mussol tendeixen a ser ocells més grans, com altres mussols, falcons i àligues. Petits mamífers, com genetes o guineus, també en són depredadors.

Els mussols criden quan detecten depredadors per avisar els altres mussols que s’amaguin. Quan emeten l’alerta, balancegen el cos amunt i avall. Mentre dormen, es camuflen posant-se d’una manera que els permet amagar les seves taques clares.

La forma que tenen de V a la part posterior del cap imita la forma dels seus ulls, per evitar que els depredadors els ataquin pel darrere.

Quina és la seva esperança de vida?

Vida mitjana en llibertat: 4 anys.
Vida de vida en captivitat: més de 10 anys.

Mussol comú

Font: Trebol-a

Mussol comú volant

Font: Neil Neville

Estan en perill d’extinció?

Tot i que es tracta d’una espècie molt adaptable i la seva distribució és àmplia, se n’ha detectat una disminució arreu d’Europa, no només del mussol comú, sinó també d’altres espècies de mussol. El nombre de descendència per parella és molt baix.

La principal amenaça per a l’Athene noctua és la disminució de les preses i dels llocs on fer niu a causa de les pràctiques agrícoles industrialitzades, la intensificació de l’agricultura, l’explotació del sòl, la tala d’arbres vells i buits i la restauració d’edificis antics. També hi contribueixen els hiverns durs i els atropellaments dels cotxes.

L’Athene noctua és ideal per a l’estudi de la disminució del mussol: és una espècie ben coneguda per tothom, n’hi ha quantitats significatives i respon ràpidament a les intervencions de conservació. Per exemple, la introducció de caixes niu a les zones on habiten n’ha incrementat el nombre.

Avaluat per la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la IUCN com a preocupació menor (2016).

Sabies que…?

  • El mussol comú és famós perquè caça preses del seu mateix pes.
  • Aquesta espècie acostuma a emmagatzemar el menjar en punts concrets, que poden arribar a contenir fins a 30 peces per ser menjades posteriorment.
  • El mussol comú pot veure els colors groc, verd, blau i, de vegades, vermell. També poden distingir diferents gammes de gris, fet que incrementa la seva habilitat per veure-hi de nit.
  • Els mascles són els principals proveïdors de menjar durant l’època de cria. Això pot estar relacionat amb el seu pes lleuger, que els ajudaria a moure’s ràpidament. El fet que les femelles pesin més podria ser una ajuda a l’hora de cuidar i defensar el niu.
  • Com molts altres mussols, l’Athene noctua gira el cap a banda i banda d’una manera ben curiosa, possiblement per localitzar objectes propers.
  • El mussol comú ha estat comercialitzat per caçar ocells petits i fins i tot s’ha utilitzat com a mascota domèstica.
  • L’Athene noctua es rebolca a la sorra regularment, i fins i tot s’ha observat amarant-se del fum que surt de les xemeneies.