Com són?

L’Orcinus orca és un cetaci odontocet i és el membre més gran de la família dels dofins.

Les orques tenen una coloració blanca i negra que les fa fàcilment reconeixibles. Tenen el cos negre amb una taca grisa (sella de muntar) darrere l’aleta dorsal i una taca blanca el·líptica postocular. Tenen la mandíbula inferior, el ventre i la cara ventral de l’aleta caudal de color blanc. Aquesta coloració negra i blanca funciona com a camuflatge a l’aigua, el que complica que la seva presa les vegi.

Les orques tenen l’aleta dorsal llarga, pel qual es poden veure fàcilment quan neden a prop de la superfície.

Hi ha una variació considerable entre els ecotips. Per exemple, les orques de Tipus D tenen un cap més rodó, una taca el·líptica més petita, dents relativament més petites i una aleta dorsal més fina que els altres ecotips.

Donatiu

El 10% del preu de venda d’aquest mocador tubular es destina a l’ONG ambiental Associació Cetácea.

Per a més informació sobre la tasca que porta a terme l’Associació Cetácea, pots donar un cop d’ull a la seva pàgina.

Visita!

On es troben?

Les orques són els cetacis més cosmopolites o, després dels humans, l’espècie mamífera amb un hàbitat més dispers al planeta. Es troben pels oceans del món, d’aigües tropicals a aigües polars, malgrat que solen estar en aigües més fredes i de latitud més alta, on hi ha un alt nivell de productivitat marina.

En quin tipus d’hàbitat viuen?

Depenent de la població, les orques es poden situar a la zona més costanera o al mar obert. No sembla que la temperatura de l’aigua o la profunditat afecti la seva àrea d’hàbitat. Alguns ecotips, com les orques transeünts que s’alimenten de mamífers, solen rondar per àrees on busquen la seva presa, mentre que altres tipus, com les orques residents (que s’alimenten de peix), tenen zones d’hàbitat més petites.

Quan estan actives?

Les orques no són estrictament diürnes o nocturnes. En canvi, segueixen l’activitat de la seva presa i, en alguns casos, pot involucrar la cerca de nit. De fet, la cerca de menjar, la socialització i els desplaçaments poden succeir en qualsevol moment del dia o la nit. Les orques descansen quan ho necessiten en lloc de seguir una rutina diària específica.

Orques saltant

Font: Robert Pittman

Com s’aparellen?

Les orques femella esdevenen madures sexualment entre els 6 i 10 anys, i normalment comencen a aparellar-se quan tenen al voltant de 14 anys. Els mascles assoleixen la maduresa sexual entre els 10 i els 13 anys.

Les femelles estan en zel diverses vegades l’any i l’aparellament pot ocórrer en qualsevol moment, encara que és més típic a l’estiu. L’embaràs dura entre 15 i 18 mesos i la majoria de cries neixen a la tardor. Les femelles tenen una cria cada 6 o 10 anys i paren de reproduir-se quan tenen uns 40 anys.

Orques nedant

Font: Iris Anfruns Fernández

Què mengen?

L’Orcinus orca menja una gran varietat de preses, com ara peix, foques, lleons marins, dofins, marsopes, balenes, taurons, rajades, pingüins, pops i calamars. Cada grup d’orques s’especialitza en menjar diferents tipus de preses. Per exemple, al nord del Pacífic, les orques transeünts s’especialitzen en diferents preses (des de foques comunes fins a les cries de la balena grisa o el rorqual d’aleta blanca). Les orques cacen en grup, treballant juntes per atrapar la seva presa. Utilitzen moltes tàctiques de caça. Les orques de Tipus B (gran), per exemple, treballen juntes per crear onades per netejar les foques de banquises.

Sobre les seves cries

Les orques femella donen a llum una única cria, que cuiden durant un mínim de 12 mesos. Els adults ensenyen les cries les habilitats que necessiten per caçar i interactuar amb altres orques. Els ensenyen la millor alimentació i les millors zones d’aparellament i rutes de migració. El coneixement es passa d’una generació a l’altra i la cultura de les orques pot variar molt entre poblacions diferents. Les orques es queden amb les seves mares fins i tot quan arriben a l’edat adulta.

Comunicació i sentits

Les orques es comuniquen utilitzant una varietat de vocalitzacions, inclosos xiulets, modulats i clics. Les vocalitzacions s’usen per comunicar-se i navegar. Cada grup té el seu accent o dialecte, que es diferencia de cada grup.L’Orcinus orca produeix xiulets variats i estereotipats per comunicar-se amb els membres del seu grup i els diferents ecotips tenen repertoris de xiulets diferents.

Els clics s’utilitzen per a l’ecolocalització perquè, malgrat que les orques tenen una bona vista, confien en l’ecolocalització per navegar i caçar en aigües fosques. Aquesta tècnica les ajuda a identificar la posició exacta de la presa. Les orques tenen una oïda molt sensible, escolten els xiulets i els clics a través d’un os complex de l’orella a la seva mandíbula inferior.

Hi ha subespècies?

S’han descrit diversos ecotips d’orca. Es diferencien en mida, aparença, genètica, preferències de preses, tècniques de caça, dialectes, comportament i grups socials. Malgrat que les àrees dels diferents ecotips poden superposar-se, són diferents genèticament i no es creuen o interactuen amb altres ecotips.

A l’hemisferi nord, els ecotips reconeguts actualment són: orques residents, orques transeünts, orques de mar obert, nord-atlàntiques de Tipus 1 i nord-atlàntiques de Tipus 2.A l’hemisferi sud, es reconeixen el Tipus A, Tipus B (gran), Tipus B (petita), Tipus C i Tipus D (o subantàrtica).

Altres poblacions específiques de l’Orcinus orca necessiten estudiar-se més profundament per determinar si són ecotips separats. Per exemple, el petit grup al voltant de Nova Zelanda i les orques de l’estret de Gibraltar.

Hi ha espècies semblants?

Les orques, també conegudes com a balenes assassines, pertanyen a la família dels dofins oceànics. Altres membres d’aquesta família són l’orca falsa (Pseudorca crassidens) i l’orca pigmea (Feresa attenuata). Ambdues espècies tenen aquest nom per algunes similituds físiques que comparteixen amb l’Orcinus orca. Per exemple, el crani de l’orca falsa és similar al de l’orca. Tanmateix, no s’assemblen massa a les orques i no es confonen fàcilment, especialment perquè no tenen la coloració negra i blanca que caracteritza les orques.

Diferències entre el mascle i la femella

Els mascles poden pesar fins a 10.000 kg i poden mesurar fins a 9,8 m; mentre que les femelles poden assolir els 7.500 kg i els 8,5 m. Tanmateix, alguns ecotips són bastant més petits, per exemple els mascles de Tipus C només fan 6 m de llargada.

En el cas dels mascles, l’aleta dorsal sol ser alta i triangular, i pot superar els 1,8 m d’alçada. L’aleta dorsal de les femelles és més curta (0,9 m – 1,2 m) i s’encorba cap enrere.

Tenen depredadors?

Les orques adultes no tenen cap depredador a part dels humans (encara que, de fet, molt poques moren directament a causa dels humans anualment). L’Orcinus orca jove pot ser atacada per altres orques o taurons grans.

Cua d’orca

Font: Cristopher Michel

Orca nedant

Font: Iris Anfruns Fernández

Quants anys viuen?

Esperança de vida mitjana a l’aire lliure per als mascles: 36 (màxim 60) anys. Esperança de vida mitjana a l’aire lliure per a les femelles: 63 (màxim 90) anys.

Quina és la població mundial?

S’estima que hi ha un mínim de 50.000 orques al món, però alguns ecotips tenen una xifra d’exemplars molt baixa i es consideren en perill d’extinció.

Com es comporten?

Les orques són molt socials i tenen unes estructures socials complexes. Viuen en grups de fins a 50 exemplars, encara que la xifra pot variar depenent de l’ecotip. Les transeünts, per exemple, solen viure en grups més petits que les residents. L’orca femella més vella (la matriarca) dirigeix el grup i decideix on i quan s’alimentaran. Un grup està fet d’una barreja de mascles, femelles i cries d’edats diferents. Neden juntes, comparteixen la presa i rarament abandonen el grup més d’unes hores la mateixa vegada.

Les orques demostren una varietat de comportaments, inclosa la sortida a la superfície o els salts a l’aire. Poques vegades s’agredeixen entre elles i se sap que tenen cura dels exemplars malalts i més vells del grup.

Estan en perill d’extinció?

Les orques estan amenaçades per:

  • Ser atrapades accidentalment per xarxes de pesca.
  • Residus tòxics i contaminació que s’acumula al seu cos.
  • Fugues d’oli.
  • Trànsit de vaixells que pot causar col·lisions.
  • Contaminació acústica subaquàtica.
  • Caça (a Groenlàndia, el Japó, Indonèsia i algunes illes caribenyes), i també el fet de ser matades per pesquers que les veuen com a competidores per al peix.
  • Captura en vida per a la indústria de captivitat (ha perdut força en els últims anys, però encara ocorre a Rússia).
  • Disminució de preses.
  • Pertorbació (per exemple pel turisme d’albirament de balenes).
  • Canvi climàtic.

Algunes poblacions d’orques es consideren en perill d’extinció. Per exemple, la població sud de residents (que viuen a les aigües interiors de l’estat de Washington i el sud de la Colúmbia Britànica) és classificada com en perill d’extinció per l’Endangered Species Act dels Estats Units i l’Species at Risk Act del Canadà.

Avaluada per la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la UICN com a Dades Insuficients (2017).

Sabies que…?

  • Les orques són els cetacis més escampats pel món. Estan presents a cada oceà.
  • Les orques dormen amb la meitat del seu cervell, pel qual no perden la consciència i poden sortir a la superfície a respirar.
  • Les orques també són conegudes com a “balenes assassines”, un nom donat pels antics navegants que veien orques matant altres balenes i les van anomenar “assassines de balenes”, un concepte que es va girar i va esdevenir “balenes assassines”.
  • Hi ha gent que anomena les orques Blackfish (“peixos negres” en anglès).
  • Algunes orques s’encallen intencionalment a la platja per capturar lleons marins que es troben a terra ferma.
  • Les orques tenen el segon cervell més pesat de tots els animals del planeta (després del catxalot).
  • “Granny” va ser l’orca més vella coneguda. Alguns investigadors estimen que tenia 105 anys quan va morir. Pertanyia a la població sud de residents al nord-est del Pacífic.
  • Les orques són 1 de les 3 espècies conegudes de tenir menopausa (conjuntament amb el cap d’olla negra d’aleta curta i els humans).