English
Español
Com es reconeixen?
Aquest ocell popular és admirat per l’agilitat que té a l’hora de volar. És petit i té un cos esvelt, amb unes ales llargues, estretes i punxegudes i una cua llarga i molt bifurcada.
L’oreneta té un plomatge molt atractiu: a sobre, d’un blau-negre metàl·lic; a la panxa, d’un beix pàl·lid; i al coll i al front, vermell. Presenta un collar negre, i les ales i la cua també són de color negre.
Els mascles i les femelles tenen una aparença molt similar, però les femelles tendeixen a tenir un color més apagat i les plomes de vol més curtes. Les orenetes joves tenen una base més pàl·lida i no tenen la cua tan bifurcada.
Longitud mitjana: 18 cm
Envergadura mitjana: 33 cm
Pes mitjà: 20 g
Donatiu
El 10% del preu de venda d’aquest mocador tubular es destina a l’ONG ambiental BirdLife.
Per a més informació sobre la tasca que porta a terme SEO BirdLife, pots donar un cop d’ull a la seva pàgina.
Visita!Quina n’és la població mundial?
La població d’orenetes a Europa s’estima que oscil·la entre els 29 i els 49 milions de parelles, cosa que equivaldria a uns 58-97 milions d’individus adults. Com que Europa acull aproximadament el 20% de la població global d’orenetes, una estimació aproximada de la seva població mundial seria d’uns 290-490 milions adults.
On es troben?
La Hirundo rustica es cria i habita al llarg de l’hemisferi nord (sobretot a l’Amèrica del Nord, Europa i Àsia), però a l’hivern es desplaça a bona part de l’hemisferi sud. Abans que comenci el fred, viatja cap al sud, cap a Àfrica, l’Amèrica Central i del Sud, el sud d’Àsia, Austràlia i Micronèsia, per passar-hi l’hivern.
Quin és el seu hàbitat?
L’oreneta és un ocell molt adaptable i pot fer niu a qualsevol lloc, sempre que sigui una zona propícia per a l’alimentació, amb una font d’aigua a prop i una cornisa protegida.
Tradicionalment, feia els nius dins de coves, però avui dia, a causa del gran nombre d’estructures artificials que hi ha, es poden trobar en una gran varietat d’hàbitats.
A Europa i a l’Amèrica del Nord, la Hirundo rustica és bàsicament una espècie rural, perquè prefereix reproduir-se a granges i edificis agrícoles. No obstant això, al nord d’Àfrica i a Àsia sol reproduir-se a zones poblades i grans ciutats.
Oreneta
Font: Xavier Grané Feliu
Com s’aparellen?
Les orenetes acostumen a criar entre el maig i l’agost, però això varia molt segons la ubicació on es trobin. Al principi de la temporada de reproducció, els mascles intenten atraure les femelles desplegant la cua i cantant mentre les encerclen per sobre del lloc de nidificació. Tot i que es considera un ocell monògam, de vegades un mascle s’aparella simultàniament amb dues femelles.
Per la seva banda, les femelles prefereixen aparellar-se amb els mascles que presenten més simetria a les ales i la cua, així com una cua més llarga. S’ha observat que l’asimetria pot ser resultat de factors genètics i d’estrès ambiental, així com de deficiència d’aliments o d’una infecció per paràsits. Això explicaria el fet que els individus asimètrics també mostren una disminució de la força i la longevitat. S’entén, així, que les femelles, en seleccionar parelles simètriques, estan seleccionant un individu superior.
Ous d’oreneta
Font: Kati Fleming
Pollets d’oreneta
Font: Kati Fleming
Les parelles exploren un bon nombre de llocs on fer niu abans de triar. Acostumen a tornar al mateix lloc de cria any rere any. Tant el mascle com la femella cooperen a l’hora de construir el niu; primer fan una petita plataforma de fang per descansar-hi, i després construeixen els costats del niu. Finalment, el niu acaba ple de brins d’herba i plomes. Triguen uns 10 dies a construir-lo.
La femella acostuma a pondre i covar 4 o 5 ous, i els pollets trenquen la closca al cap de 13 o 16 dies. Són calbs i surten de l’ou sense ajuda i, mentre resten al niu, de 18 a 27 dies més, són constantment cuidats i alimentats pels seus pares. Els primers dies després d’aixecar el vol, les joves orenetes tornen al niu cada nit. Normalment crien dues niuades cada estiu.
Quin comportament tenen?
La Hirundo rustica és un ocell diürn. És fàcil de veure en grans grups socials reposant en estructures elevades. Fa niu en colònies, possiblement com a conseqüència de la distribució d’espais de nidificació d’alta qualitat. Dins de la colònia, les orenetes defensen el territori al voltant del seu niu. Aquest territori fa entre 4 i 8 metres quadrats.
Les orenetes tenen una bona gamma de senyals sonors que utilitzen en funció de la situació, tant de manera individual com col·lectiva.
De què s’alimenten?
Les orenetes són insectívores i cacen la majoria de les seves preses mentre volen a prop del niu. S’alimenten de mosques, mosquits, escarabats, vespes, arnes i altres insectes voladors. Mentre cacen, volen més avall que molts altres ocells; gairebé toquen el terra o la superfície de l’aigua. De fet, aquesta espècie és capaç de beure al vol.
Tenen depredadors?
Els xoriguers, falcons, mussols, gavines, estornells, rates, esquirols, mosteles, ossos rentadors, linxs, gats domèstics i serps són els depredadors de què han de fugir les orenetes.
Sovint aconsegueixen escapar-se d’ells perquè són ràpides i àgils en el vol i perquè construeixen els nius a llocs difícils d’accedir.
Quina és la seva esperança de vida?
Pel que fa a l’esperança de vida màxima en la natura, està registrat que les orenetes viuen menys de 4 anys, tot i que un individu va fer una marca de 15 anys.
Oreneta volant
Font: Andreas Eichler
Oreneta
Font: Xavier Grané Feliu
Estan en perill d’extinció?
Encara que sembli que la població està disminuint, la seva mida i gamma són extremadament grans, cosa que fa que es tracti d’una espècie que està lluny de considerar-se en perill d’extinció. Tanmateix, les orenetes es veuen amenaçades per:
- La reducció de la població d’insectes a causa de l’ús d’herbicides i pesticides, així com la cria intensiva de bestiar.
- La pèrdua d’hàbitat: molts graners i construccions que havien albergat orenetes han esdevingut estructures més urbanes. D’altres han estat abandonats i es troben en ruïnes.
- L’eliminació dels nius per part de moltes persones que els consideren una nosa.
- La sobreexplotació dels aqüífers.
- La caça ocasional com a esport.
- A l’Amèrica del Nord, els pardals, allà on s’han introduït, són seriosos competidors de punts de nidificació. Es queden amb els nius de les orenetes i en destrueixen els ous i els pollets.
Avaluat per la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la IUCN com a Preocupació Menor (2016).
Sabies que…?
- Quan reutilitzen els nius, les orenetes el netegen de les plomes velles i afegeixen fang nou a les vores.
- Els adults que no s’aparellen sovint s’associen amb una parella criadora i els ajuden a construir el niu, defensar-lo i covar els ous. Aquests “ajudants” acostumen a ser mascles i poden aconseguir aparellar-se amb la femella resident, en un marc de poligàmia.
- S’ha observat que els exemplars joves de primeries de temporada ajuden els seus pares en l’alimentació de la segona niuada.
- La Hirundo rustica busca menjar oportunament; fins i tot ha estat observada seguint tractors per caçar els insectes que n’expulsa la maquinària.
- Segons una llegenda, l’oreneta va adquirir la seva cua bifurcada robant foc als déus per portar-lo al poble. Un déu enfadat va llançar un raig de foc a l’oreneta, cosa que va partir-li la cua en dues meitats.
- S’ha registrat més de 80 famílies d’insectes com a part de la dieta de l’oreneta.