On es troben?

Antigament, l’Ursus arctos es trobava en una àmplia zona de l’Amèrica del Nord (incloent-hi el nord de Mèxic), a tot Europa, Àsia, l’Orient Mitjà i fins i tot, en casos aïllats, al nord d’Àfrica.

Actualment, la quantitat més gran d’individus es troba a Rússia, on n’hi ha més de 100.000. Alaska n’acull 31.000 i el Canadà, 25.000.

També hi ha diverses poblacions al nord i a l’est d’Europa: a Romania n’hi viuen uns 5.000 i a Suècia, 3.500. Tanmateix, la sobreexplotació prolongada que s’estén des de fa segles ha provocat la desaparició de l’os bru d’un bon nombre de països europeus.

Al sud d’Europa només se’n poden trobar poblacions extremadament petites i aïllades, amb la distribució següent: Grècia, 150; serralada Cantàbrica, 200; els Abruços, 40; el Trentino, 50; i els Pirineus, 30-35.

Les poblacions son també reduïdes i fragmentades als punts meridionals d’Àsia i d’Amèrica del Nord. A l’Orient Mitjà sembla que han desaparegut de Síria i possiblement de Bhutan. La data de la seva desaparició del nord d’Àfrica és incerta.

A escala mundial, la població segueix sent gran i no es troba significativament en disminució. Hi ha poblacions petites i aïllades que es troben en risc de desaparèixer, però d’altres, a causa de l’augment de la protecció, s’estan expandint.

Os bru fotografiat amb càmera trampa

Font: FAPAS

Com s’aparellen?

L’aparellament té lloc de primavera a estiu. Durant el zel, les femelles d’os bru copulen amb diversos mascles, i és comú que tinguin dos períodes de zel per estació. Els mascles viatgen llargues distàncies a la recerca de parelles potencials i també copulen amb diverses femelles. En general, les femelles controlen l’aparellament.

En les femelles d’os bru, l’ovulació és causada per la copulació, de manera que les possiblitats d’embaràs augmenten. A més, la implantació es retarda. Això vol dir que l’òvul fecundat roman inactiu a l’úter durant uns 5 mesos i no és implantat fins a novembre-desembre, quan la femella comença la hibernació.

El polizel estacional, combinat amb aquest retard de la implantació, explica per què sovint té lloc la multipaternitat. Els cadells neixen entre gener i març, després d’un període de gestació de 6 a 8 mesos, mentre la mare hiberna. En cada ventrada neixen d’1 a 3 cadells.

Els ossos bruns arriben a la maduresa sexual relativament tard, entre els 3 anys i mig i els 6. Els seus cicles reproductius són molt llargs. Les femelles no tornen a ovular fins que no passa un període de 2 anys i mig a 6 des de l’últim part. Això varia en funció de la supervivència de la descendència, així com de les condicions ambientals i geogràfiques.

Sobre la seva descendència

Els cadells neixen cecs, amb només una capa fina de pèl i mobilitat reduïda. Pesen menys de l’1% del pes de la mare, és a dir, entre 285 i 600 g. Han de ser alimentats per la mare. La lactància acaba quan tenen entre 1 any i mig i 2 anys i mig, tot i que amb 5 mesos d’edat ja mengen una gran varietat d’aliments.

L’atenció materna continua fins a 3 anys i mig. El risc de mortalitat dels cadells és especialment elevat durant el primer any. Una vegada la mare els deixa, acostumen a quedar-se amb ella fins a 1 any més. L’atenció paterna és absent.

L’infanticidi es considera la principal causa de mort dels cadells d’os bru. Els investigadors no es posen d’acord en les raons d’aquest fet. Alguns argumenten que els mascles maten fills no relacionats i dependents per escurçar el període d’hibernació de la femella. D’aquesta manera, tenen més possibilitats d’engendrar, ja sigui relacionant-se directament amb les femelles o indirectament, reduint el nombre de mascles competidors. Altres sostenen que els mascles tenen l’únic propòsit de reduir la competència prospectiva i immediata.

La comunicació i els sentits

Els ossos bruns tenen un excel·lent sentit de l’olfacte i una oïda d’un nivell humà, però una visió relativament baixa. Per això, es comuniquen principalment amb l’olfacte i el so, cosa que els fa capaços, per exemple, de seguir l’aroma d’un cadàver durant quilòmetres.

Els investigadors no es posen d’acord en el motiu pel qual l’os bru rasca i frega els arbres. Un estudi recent postula que marcar els arbres pot ser un mitjà per als mascles adults per tal de familiaritzar-se els uns amb els altres, i que aquesta familiaritat d’olors podria tenir un paper important en la reducció de les lluites entre ossos adults.

Quan estan enfadats o espantats, solen emetre sorolls.

Quin és el seu hàbitat?

L’os bru pot viure en una gran varietat d’hàbitats, des d’estepa seca fins a extensions de gel i boscos d’alta muntanya. Es poden trobar al nivell del mar o a una cota de 5.000 m o més. Tanmateix, la seva preferència pel que fa a l’hàbitat és una àrea espessa per poder-se refugiar durant el dia.

Són animals solitaris, tret de les mares amb els cadells (els únics vincles socials es formen entre les femelles i les cries) i de l’època d’aparellament. També es poden agrupar al voltant d’una font d’aliment. Tendeixen a tenir espais vitals en comptes de territoris estrictes, ja que essencialment no són territorials.

Aquests espais poden ser extensions de fins a 4.000 km quadrats, variant en funció de la disponibilitat d’aliments de cada hàbitat. Els espais dels mascles són molt més extensos que els de les femelles, i els espais vitals es poden sobreposar els uns amb els altres.

Quin comportament tenen?

L’Ursus arctos té un caminar lent i maldestre, però és capaç d’arribar als 50-60 km/h. Principalment és terrestre, però sovint pot ser observat nedant o abraonant-se sobre els peixos a l’aigua. Els adults poden tenir dificultats a l’hora de pujar als arbres. Es posen drets amb les potes posteriors per inspeccionar l’entorn, per intimidar l’oponent o per arribar al menjar.

Quan són actius?

Solen ser actius al capvespre o a la nit, i durant el dia acostumen a descansar (en part, per defugir la presència humana). Només les femelles amb els cadells són activament diürnes. Es refugien en coves o caven els seus mateixos caus (normalment sota cobert protegit) i reposen en jaços fets de vegetació seca. Acostumen a reaprofitar els caus any rere any.

D’octubre a desembre hi ha un període d’inactivitat per a l’os bru, que està en plena activitat entre març i maig. Abans de la hibernació, mengen grans quantitats d’aliments per tal d’augmentar la capa de greix. La durada de la hibernació depèn de la ubicació, el temps i la condició de cada individu. En àrees meridionals és molt breu o fins i tot pot no tenir lloc.

La hibernació està marcada per un somni profund. El ritme del cor i de respiració baixa, i la temperatura corporal cau uns quants graus. Els ossos deixen de menjar, de beure, de defecar i d’orinar. Les constants vitals es mantenen gràcies a l’energia emmagatzemada a les reserves de greixos.

De què s’alimenten?

L’os bru és omnívor, però bàsicament menja vegetals. S’adapten a la dieta que marca l’estació o l’àrea geogràfica on es troben. Durant la primavera, s’alimenten d’herba, jonc, bulbs i molsa. A l’estiu i començaments de tardor mengen baies, glans, bulbs i tubercles. D’insectes, bolets i arrels en mengen durant tot l’any.

L’Ursus arctos també s’alimenta de petits mamífers com ratolins, esquirols terrestres, marmotes i altres animals adaptats a la vida subterrània. A més, també menja carronya si n’hi ha. A les muntanyes Rocalloses, els ossos són bastant carnívors i cacen ovelles, cabres i ants. A Alaska, els vedells d’ant i els caribús també poden ser caçats. A Europa, la caça d’ovelles, vaques, cavalls i cabres és molt esporàdica, gairebé excepcional. Al llarg de la costa del Pacífic, l’os bru també s’alimenta de salmó a l’estiu.

Tenen depredadors?

A causa de la seva mida i la resposta agressiva que presenten davant les amenaces, els ossos bruns no acostumen a ser caçats per altres depredadors. Els humans els han perseguit al llarg de la història recent i, ocasionalment, altres ossos, pumes o llops poden atacar alguns cadells.

Quina és la seva esperança de vida?

Esperança de vida mitjana en llibertat: 25-30 anys.
Esperança de vida mitjana en captivitat: 47 anys.

Quina n’és la població mundial?

La població mundial de l’Ursus arctos es calcula que supera els 200.000 individus. Les poblacions més nombroses es troben a Rússia (més de 100.000), Alaska (31.000) i el Canadà (25.000). També n’hi ha grans poblacions a la Xina (7.000), Romania (5.000), Suècia (3.500) i el Japó (2.000).