Com es reconeixen?

Com totes les tortugues, la tortuga mediterrània té una closca òssia, que és la part superior de forma corbada. Té una capa externa d’escates rugoses que li fan d’escut. La capa plana que té sota el ventre és el plastró.

La closca i el plastró són de color groc o groc verdós amb marques negres. Les marques negres formen dues bandes longitudinals que discorren paral·lelament a l’eix central del plastró. En els exemplars de l’est, les bandes negres s’han reduït a àrees disperses, o bé han desaparegut. Les poblacions occidentals tenen colors més vius que les orientals, i el color de pell i de les ungles varia del groc al negre.

La Testudo hermanni és una espècie de mida mitjana. Els adults mostren grans varietats de mida en funció de la zona. Els individus de les poblacions de l’est d’Europa són més grossos que les de l’oest. De mitjana, les femelles fan 18 cm i pesen 2,5 kg, mentre que els mascles fan 14 cm i pesen 1,5 kg.

Hi ha subespècies?

Hi ha dues subespècies reconegudes: Testudo hermanni hermanni a l’oest d’Europa i Testudo hermanni boettgeri a l’est. La frontera entre elles es troba a la Plana Padana, al nord-est d’Itàlia.

Característiques principals

Les característiques principals de la Testudo hermanni són les següents, i són útils a l’hora de distingir la tortuga mediterrània d’altres espècies amb què conviuen.

  • La cua acaba en punta en forma de ganxo.
  • L’escut de sobre la cua, que s’anomena supracaudal, està dividit en 2 parts.
  • Té grans escates a l’exterior de les potes davanteres.
  • Té 5 urpes a les potes del darrere i 4 a les del davant. La cinquena de les del davant és més petita o fins i tot absent.
  • No té esperons a les cuixes internes.
  • Els individus occidentals solen tenir una taca groga darrere de cada ull.
Diferències entre mascles i femelles

La closca és ovalada en les femelles, mentre que en els mascles és gairebé trapezeoidal a la part posterior. Els mascles són un 12% més petits que les femelles i també tenen la cua més gruixuda i llarga. El plastró en les femelles és pla, i en els mascles, lleugerament còncau.

Per poder distingir les diferències entre mascles i femelles, les tortugues han de tenir entre 6 i 7 anys, ja que la closca ha de fer com a mínim 10 cm per poder determinar el sexe.

 

Model wearing the beige Hermann's Tortoise neckwarmer

Donatiu

El 10% del preu de venda d’aquest mocador tubular es destina a l’ONG ambiental Trenca.

COMPRA!

Associació Trenca

Per a més informació sobre la tasca que porta a terme Trenca, pots donar un cop d’ull a la seva pàgina web.

VISITA!

On es troben?

La tortuga mediterrània es pot trobar a Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, França, Grècia, Itàlia, Kosovo, Macedònia, Montenegro, Romania, Sèrbia, Eslovènia, Espanya i Turquia.

La seva distribució és fragmentada al sud d’Europa. Inclou la costa nord-est d’Espanya, la costa sud de França i la major part d’Itàlia. Aquesta tortuga té una distribució més contínua al llarg de la península Balcànica i la zona de la Turquia europea.

 

La Testudo hermanni també habita a les illes occidentals del Mediterrani (Balears, Còrsega, l’arxipèlag toscà, Sardenya i Sicília), així com en algunes illes orientals (Jònia i Eubea).

Quin és el seu hàbitat?

La tortuga mediterrània acostuma a habitar als turons pedregosos i assolellats del Mediterrani, amb matolls dispersos i pastures. També es pot observar a les dunes costaneres amb vegetació, pastures, boscos oberts de roures i pins i terres de cultiu abandonades o inactives.

La Testudo hermanni necessita l’escalfor del sol, però també vol ombra per refugiar-se i descansar. Algunes poblacions de l’Europa de l’est viuen en altituds de 1.300 m, però la majoria ronda els 500 m. Normalment eviten les zones humides.

Quan són actives?

La tortuga mediterrània comença a hibernar cap a l’octubre o el novembre i acaba a finals de febrer, març o abril. Això varia en funció del clima. Durant aquests mesos, romanen en un somni profund sota terra. Aquest mecanisme protegeix els animals de sang freda, com les tortugues, del fred i l’escassetat d’aliments.

Durant la temporada activa, la tortuga mediterrània pren el sol a primera hora del matí. Un cop ha assolit la temperatura corporal òptima, s’activa, però a l’estiu es fica dins la closca i es mostra activa a la nit.

Tortuga mediterrània alliberada per Trenca a Vall Major de Bovera

Font: Associació Trenca

Com s’aparellen?

La tortuga mediterrània es reprodueix estacionalment, poc després de sortir del lloc d’hibernació durant l’hivern. Els mascles exploren per localitzar les femelles i, quan les troben, empren senyals visuals i olfactius per trobar parella. Durant el festeig, el mascle persegueix i envesteix la femella. També li mossega els membres i li fa reverències amb el cap.

Al final del festeig, el mascle munta la femella i intenta copular-la. Durant la copulació, el mascle emet sons perquè la femella estigui més receptiva. Tanmateix, la femella acostuma a intentar escapar i el mascle sovint cau de la closca. Els mascles intenten aparellar-se amb diverses femelles, però elles solen mostrar una actitud passiva envers ells.

En cada temporada de reproducció les tortugues poden pondre més d’una niuada, però no totes les femelles adultes es reprodueixen cada any. La majoria de les postes té lloc entre maig i juliol. Les femelles construeixen nius cavant a terra, i ponen entre 1 i 9 ous ben endins del forat. Els ous són blancs, durs i quasi el·líptics.

Després de pondre els ous, les femelles els deixen sols, i són incubats entre 110 i 124 dies. Les temperatures mínimes i màximes per al desenvolupament dels embrions són de 23ºC i 35ºC respectivament. La temperatura del sòl determina el sexe de les cries. Amb 26ºC només naixeran mascles, mentre que amb 34ºC totes les cries seran femelles.

Les tortugues surten de l’ou entre finals d’agost i octubre, normalment després de les pluges de final d’estiu. Tanmateix, si no arriben les pluges o la posta es produeix a finals d’any, els ous poden romandre sota terra fins a la propera primavera. Les cries solen quedar-se al costat del niu durant els primers anys de vida perquè la closca es desenvolupi completament.

És comú que els mascles rivals lluitin durant la temporada d’aparellament. Els mascles es mosseguen els uns als altres als membres i al cap, i s’embesteixen amb les closques, que sovint acaben abonyegades. En aquestes lluites, poden caure pels marges i rodolar avall, i de vegades acaben greument ferides.

Sobre la seva descendència

Les cries, de mitjana, fan 3 o 4 cm de llarg i pesen uns 15 g. Tenen els colors més pàl·lids que els adults durant els primers mesos, però de seguida agafen més contrastos que ells. Encara no s’ha comprovat a quina edat arriben a la maduresa sexual.

Hi ha espècies similars?

La Testudo hermanni conviu amb 2 espècies més de tortuga que pertanyen al mateix gènere (Testudo marginata i Testudo graeca). De vegades es poden mostrar confuses, sobretot quan són joves.

De què s’alimenten?

La Testudo hermanni és pràcticament herbívora. Però a banda de menjar plantes i fruites, la tortuga mediterrània complementa la dieta amb insectes, cucs de terra, caragols, bolets, algues, carronya, fems, plomes i ossos.

Aquesta tortuga busca activament plantes o bolets que són tòxics per als mamífers. Es creu que aquestes plantes les ajuden a eliminar els paràsits intestinals.

Mascle muntant una femella

Font: Mayer Richard

Femella ponent ous

Font: Mayer Richard

Tenen depredadors?

Els ous i les cries de tortuga mediterrània corren el risc de ser capturades per mamífers i ocells. Alguns dels seus depredadors són garses, senglars, guineus i eriçons. Els adults tenen molt pocs depredadors gràcies a la seva habilitat per amagar el cap i les potes a la closca. Les aus rapinyaires són els seus principals enemics.

Cua d’exemplar mascle

Font: Bizarria

Cria de tortuga

Font: Associació Trenca

Quina és la seva esperança de vida?

Esperança de vida mitjana en llibertat: 40-60 anys.
Esperança de vida mitjana en captivitat: 100 anys.

Quina n’és la població mundial?

No hi ha dades disponibles. A Catalunya i les Illes Balears, per exemple, n’hi ha entre 8.000 i 10.000 individus.

Estan en perill d’extinció?

La Testudo hermanni està desapareixent ràpidament de la zona oest i té una distribució molt acotada. Als Balcans sembla que és més estable, tot i que n’hi ha poca informació i algunes poblacions ja han mostrat una reducció significativa.

Aquestes són les amenaces principals de la tortuga mediterrània:

  • Pèrdua i degradació de l’hàbitat a causa de la urbanització, el desenvolupament d’infraestructures per al turisme, els incendis forestals, la intensificació de l’agricultura i l’ús d’herbicides.
  • La caça furtiva per al tràfic de mascotes. Molts aficionats capturen tortugues per criar-les com a mascotes i distribuir-les entre els admiradors de l’animal.
  • La construcció de carreteres i el trànsit resultant.
  • La superpoblació de depredadors, bàsicament porcs senglars, en algunes àrees.

En els llocs on l’espècie és més vulnerable ja s’ha pres mesures pràctiques de conservació. S’ha implementat programes de reintroducció per estabilitzar les poblacions existents i també s’ha creat reserves.

Avaluat per la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades com a gairebé amenaçat (2004).

Sabies que…?

  • La posta pot durar des d’uns minuts fins a unes quantes hores. Les femelles que comencen a pondre els ous al matí corren el risc de sobreescalfar-se i morir.
  • La tortuga mediterrània més grossa s’ha trobat a Bulgària, i les més petites, a Grècia i a Catalunya.
  • En poblacions denses, els individus poden superposar-se i pujar els uns sobre els altres formant fins a 3 capes.
  • Al llarg de la Segona Guerra Mundial, les persones s’alimentaven de tortuga mediterrània en els temps d’escassetat d’aliments. També eren menjades en convents i monestirs perquè no es consideraven ni carn ni peix.