English
Español
Com es reconeixen?
Els ximpanzés són els nostres parents més propers. Compartim un 98% del gens. Es creu que els humans i els ximpanzés han evolucionat d’un avantpassat comú que va viure entre 4 o 8 milions d’anys enrere.
Els mascles pesen de 28 a 70 kg, i les femelles, entre 20 i 50 kg. Drets, mesuren entre 0,7 i 0,86 m d’alçada, i les femelles són una mica més petites que els mascles.
Els ximpanzés es mouen a quatre grapes. Com que tenen els braços més llargs que les cames, es recolzen en els artells de les mans i les plantes dels peus. Tanmateix, també es poden posar drets i caminar amb les cames durant més d’un quilòmetre.
Els dits de les mans i dels peus són llargs i tenen polzes oposats, cosa que els permet utilitzar les mans com a ganxos per moure’s de branca en branca i agafar objectes.
El pèl, de marró a negre, els cobreix gairebé tot el cos. La pell de la cara, orelles, palmells i plantes del peu és pelada, d’un color que varia entre el rosa i el negre.
Les orelles i la boca són prominents, i poden tenir pèls a la barbeta. Els joves tenen la pell molt pàl·lida i un toc blanc que desapareix un cop es fan adults.
Donatiu
El 10% del preu de venda d’aquest mocador tubular es destina a l’ONG ambiental MONA.
Per a més informació sobre la tasca que porta a terme MONA, pots donar un cop d’ull a la seva pàgina.
Visita!Hi ha subespècies?
S’ha identificat 4 subespècies de ximpanzé, que es diferencien per l’aparença, la ubicació i el comportament.
- Pan troglodytes troglodytes a Àfrica central.
- Pan troglodytes verus a l’oest d’Àfrica.
- Pan troglodytes schweinfurthii a la conca del Congo.
- Pan troglodytes ellioti al Camerun i Nigèria.
On es troben?
Els ximpanzés en general es troben de l’est a l’oest de l’Àfrica equatorial. Actualment n’hi ha una distribució discontínua entre el sud del Senegal i l’oest de Tanzània i Uganda. Els ximpanzés encara tenen, amb diferència, la distribució geogràfica més extensa en comparació amb qualsevol altre simi.
Tot i que n’hi ha en més de 20 països africans, avui dia només Gabon, la República Centreafricana, la República del Congo, la República Democràtica del Congo i el Camerun acullen un nombre significatiu de ximpanzés. Possiblement ja s’han extingit a Benín, Burkina Faso, Gàmbia i Togo.
Quin és el seu hàbitat?
Els ximpanzés es troben al llarg de tot el cinturó forestal africà, però el seu hàbitat típic és la selva tropical. Tanmateix, també es troben en força zones àrides, com boscos, sabanes o terres de cultiu. La seva ubicació segons l’altitud tampoc és un problema, ja que es poden trobar ximpanzés des del nivell del mar fins a cotes de 3.000 m.
Tot i que solen moure’s pel terra, durant el dia es troben principalment als arbres, on dormen, mengen i se socialitzen.
Femella adulta i cria de ximpanzé alimentant-se (Uganda)
Font: Alain Houle (Harvard University)
Com s’aparellen?
Se sap que tant mascles com femelles s’aparellen amb diversos individus. Hi ha diversos patrons d’aparellament en els Pan troglodytes. Aquests són els més freqüents:
- Una femella popular es converteix en el nucli de l’objectiu d’un grup de mascles.
- El mascle dominant controla l’accés sexual de la femella, impedint que els altres mascles s’hi relacionin.
- El mascle s’endú la femella fora del terreny de la comunitat.
Waty i Nico a MONA
Font: Fundació MONA
Marco a MONA
Font: Fundació MONA
La reproducció té lloc durant tot l’any. Les femelles tenen un cicle reproductor de 35 dies i els mascles hi copulen quan estan receptives. El primer part generalment es produeix quan les femelles tenen entre 13 i 14 anys, i la gestació dura uns 8 mesos. Les femelles poden ser reproductives fins aproximadament els 40 anys.
Quan la cria sobreviu, el temps que passa fins al següent embaràs és de 5 a 7 anys. Les femelles no es reprodueixen amb freqüència perquè les cries s’alimenten de la seva llet, protecció i educació durant un llarg període.
Sobre la seva descendència
Gairebé sempre neix una sola cria, però de vegades neixen bessons. Durant els 6 primers mesos, les cries no se separen de la panxa de la mare. Després, viatgen a l’esquena de la mare. Els nadons ximpanzé deixen de mamar als 3 anys i mig i els 4 i mig.
Els joves són dependents de la mare fins que assoleixen la pubertat, normalment amb 7 o 8 anys. Durant aquest període, aprenen a higienitzar-se, fer nius, buscar menjar i utilitzar eines. Poden mantenir vincles socials amb la mare durant la resta de la seva vida, especialment si són mare i filla.
Tot i que els mascles poden ser amables i juganers amb les cries, no proporcionen cap mena d’atenció parental directa. Els aporten una atenció indirecta a l’hora de patrullar fronteres per foragitar altres animals mascles potencialment perillosos.
Quina n’és la població mundial?
A principis de segle, uns 2 milions de ximpanzés vivien als boscos africans. Les estimacions actuals de la població salvatge els xifra entre 170.000 i 300.000 individus. També hi ha molts ximpanzés en zoos, centres de recerca i de rehabilitació i altres centres d’arreu del món. Els que viuen en centres de rehabilitació havien estat utilitzats com a publicitat, entreteniment o mascotes.
De què s’alimenten?
Els ximpanzés són omnívors, que vol dir que mengen tant plantes com animals. Les fruites són la meitat de la seva dieta. Generalment, ho complementen amb fulles, tiges, llavors, flors, escorça, bolets, mel, resina, ous i insectes (especialment tèrmits).
Ocasionalment cacen cooperativament per matar i menjar mamífers de mida mitjana com porcs senglars, altres primats i joves antílops.
També s’alimenten del sòl, possiblement pels minerals que conté. També poden menjar plantes amb valor medicinal potencial per alleujar mals d’estómac o reduir el nombre de paràsits interns.
El Pan troglodytes és diürn. Es passa la major part del temps buscant menjar, amb pics d’activitat d’hora al matí i tard al vespre.
La dieta varia segons la temporada i la ubicació.
Tenen depredadors?
Els ximpanzés són forts i àgils quan es mouen entre els arbres, i tenen una intel·ligència excepcional. Com que passen tant de temps als arbres, es mantenen fora de perill dels animals terrestres. Tanmateix, tenen alguns depredadors capaços de pujar als arbres: els lleopards, la serp més gran d’Àfrica (pitó africana de roca), lleons i àligues marcenques. Les cries són els individus més vulnerables.
Tanmateix, els humans són, amb diferència, el principal enemic dels ximpanzés. No només perquè en destrueixen l’hàbitat, sinó perquè també els cacen, tot i que és il·legal.
Quan aprecien que l’enemic s’acosta, emeten crits i sorolls per avisar els companys i escapar-se. Quan s’enfronten als depredadors, criden i utilitzen els objectes que tinguin a l’abast per defensar-se i espantar-los. Si l’animal no marxa, ràpidament s’escapen pels arbres.
Quina és la seva esperança de vida?
Esperança de vida mitjana en llibertat: 40-50 anys.
Esperança de vida mitjana en captivitat: 60 anys.
Nico a MONA
Font: Fundació MONA
Ximpanzé a Uganda
Font: Rod Waddington
Els ximpanzés han estat el focus de moltes investigacions conductuals, tant en captivitat com en la natura, a causa de la seva relació estreta amb els éssers humans i de la demostració de tal intel·ligència.
Els ximpanzés són animals molt socials. Viuen en comunitats de fins a 35 membres. La comunitat més gran que s’ha conegut tenia 150 membres. Aquestes comunitats es divideixen en grups més petits de fins a 10 ximpanzés. Els grups viatgen sols i es reuneixen de tant en tant amb la resta. Els membres d’un grup canvien sovint, ja que molts individus van pel seu compte o s’uneixen a altres grups.
Els mascles solen romandre al seu grup de naixement i passen llargs períodes de temps amb altres mascles. Quan les femelles madures no estan en zel, sovint viatgen sols o amb els seus descendents dependents. Molts membres de la comunitat es reuneixen quan una femella popular entra en zel o quan hi ha molta fruita disponible.
Els únics individus que es mouen lliurement entre comunitats són les femelles adolescents. Poden accedir per sempre a una nova comunitat o poden tornar al seu grup de naixement un cop embarassades.
Cada nit els ximpanzés construeixen nius des de zero per dormir. Ho fan a arbres alts, tallant i trencant tiges i entrellaçant-les amb fullatge per crear una estructura gruixuda i elàstica. Les mares comparteixen els nius amb els seus descendents dependents.
La higiene consisteix en una comprovació i manipulació visual del cabell amb els dits i els llavis. S’eliminen trossos de brutícia, pell morta, paràsits i objectes incrustats. Practiquen tant l’autohigiene com l’ajuda mútua. Aquesta activitat també ajuda a establir i mantenir relacions socials, i calma els individus nerviosos.
Les comunitats estan liderades per un mascle dominant (l’alfa). El seu estatus li permet quedar-se el menjar de subordinats i monopolitzar l’accés sexual de les famelles. A causa d’aquests avantatges, els mascles competeixen per ser l’alfa.
El mascle alfa normalment té entre 20 i 26 anys. Altres factors que determinen el domini són la salut física, l’agressivitat, l’habilitat per formar coalicions i la intel·ligència.
Els ximpanzés es poden comunicar amb una gran varietat de crides. Cadascuna està lligada a un context emocional concret, com l’excitació de l’arribada a una font de menjar o els moments de por profunda. Els esbufecs són una de les vocalitzacions més conegudes. Els serveix com a identificació individual i els permet localitzar-se els uns als altres fins i tot quan no es veuen.
Alguns ximpanzés han estat entrenats en captivitat per aprendre i expressar paraules utilitzant el llenguatge de signes, i han après a utilitzar un bon nombre de senyals i símbols. Per exemple, un ximpanzé va descriure un cogombre com un “plàtan verd”! Tanmateix, no sembla que es puguin comunicar amb els humans amb el que nosaltres anomenem llenguatge.
El Pan troglodytes també fa servir postures, gestos i expressions facials per comunicar missatges i emocions. Per exemple, si un ximpanzé ensenya completament les dents, fins i tot les genives, no vol dir que estigui somrient, sinó que està espantat. Un altre exemple interessant és el que fan els mascles per proclamar el seu domini: piquen de mans, trepitgen el terra, arrosseguen branques mentre corren i llancen rocs.
Les comunitats viuen en terrenys fixos. La seva extensió varia en funció de la qualitat de l’hàbitat i del nombre d’individus de la comunitat. Les extensions són més reduïdes en els boscos que a les sabanes, on els recursos estan més estesos. L’extensió més reduïda que es coneix fa uns 6 metres quadrats, i la més gran, 560.
Els ximpanzés fan i utilitzen eines per realitzar tasques associades amb menjar, beure, netejar-se i com a armes. Utilitzen diferents parts de les plantes per caçar formigues i tèrmits dels nius. Les fulles les utilitzen com a tovallons i, després de mastegar-les, fan servir les esponges per xupar aigua per beure. Els pals i els bastons els utilitzen com a martells per trencar nous i closques, i també per intimidar altres individus.
La majoria de les disputes entre la comunitat es resolen amb amenaçes més que amb atacs reals. Tanmateix, de vegades lluiten físicament, fet que pot resultar un acte letal.
Els mascles d’una comunitat patrullen regularment en els seus límits. Si troben individus d’una comunitat veïna, els poden atacar amb extrema brutalitat.
Estan en perill d’extinció?
Els ximpanzés salvatges es troben en un alt risc d’extinció en un futur proper. Ja han desaparegut d’alguns països africans i estan a punt de fer-ho de molts altres.
Estan totalment protegits per lleis nacionals i internacionals en tots els països de la seva zona. És il·legal capturar-los, matar-los o consumir-los.
Aquestes són les amenaces principals del Pan troglodytes:
La caça furtiva és l’amenaça mes gran per a molts ximpanzés. La caça per aconseguir carn ha estat molt de temps una activitat de subsistència, però avui ha esdevingut un negoci de profit, fins al punt que molts residents de zones urbanes paguen grans quantitats de diners per fer-ho. Quan maten ximpanzés per la carn, la seva descendència acostuma a ser capturada i venuda a les ciutats com a mascotes.
A més, de vegades són ferits o morts en trampes per a altres animals. També hi ha gent que els mata o els enverina per protegir els seus cultius. Prop de 1.000 ximpanzés confiscats es troben ara en refugis dels països de la seva zona.
L’hàbitat del ximpanzé s’ha reduït i fragmentat severament a causa de la conversió dels boscos en terres de cultiu, indústries d’extració (explotació forestal, mineria i petroli) i extensos projectes viaris. Cal destacar que Àfrica s’enfronta a una expansió a gran escala de plantacions d’oli de palma, impulsades per la demanda internacional d’aquest producte.
Totes aquestes activitats incrementen la pressió de caça, perquè milloren l’accés a zones forestals remotes.
Malalties infeccioses, com el virus de l’Ebola, també maten molts ximpanzés.
Avaluat per la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades com a en perill (2016).
Sabies que…?
- Les femelles de ximpanzé poden tenir fins a 9 cries durant la seva vida, però només un terç sobreviu durant la infantesa.
- Els ximpanzés joves poden sobreviure sense la mare un cop ja no mamen, amb un parent més gran o un germà proper que assumeixi el rol de cuidador.
- Els vincles entre germans són forts, ja que diversos joves de diferents edats poden viatjar amb la seva mare en qualsevol moment.
- A banda dels humans, els ximpanzés són els únics animals que no només ataquen els intrusos, sinó que penetren a territoris veïns amb la intenció de fer mal i matar els qui es trobin.
- La inflamació de l’àrea genital femenina comunica el seu estat sexual als altres membres de la comunitat. És molt visible, fins i tot a certa distància.
- Els mascles joves tendeixen a tenir cura de mascles més grans o dominants, més que no pas dels altres del seu voltant. Els mascles sovint higienitzen les femelles, però tendeixen a fer-ho encara més quan aquestes estan en zel.
- El Pan troglodytes és conegut perquè ataca, mata i consumeix membres (sobretot descendents) de les seves comunitats veïnes. Quan els mascles maten i es mengen la seva femella, el que estan intentant fer és “eliminar els gens” que no són seus.
- El nom científic de l’espècie és confús. Pan fa referència al déu grec dels boscos, cosa que és prou apropiada per a aquests animals, però el terme troglodytes significa algú que viu en forats o coves. Com hem vist, els ximpanzés no acostumen a utilitzar-ne.
- L’erecció del pèl corporal és un senyal d’emoció, però pot ser una resposta automàtica a un estímul nou o aterridor.